Rubí Brilla, un pas endavant

ICV Rubí

El 2n Congrés Nacional de Rubí Brilla - Pel Canvi de Model Energètic, celebrat el passat 13 de novembre, ens ofereix l'oportunitat de fer balanç del que fins avui s'ha fet i proposar algunes qüestions que creiem poden ajudar a donar un pas endavant o si més no, obrir un debat que considerem necessari

Vagi per endavant que considerem RUBI BRILLA (RB) un projecte estratègic de ciutat. RB pertany ja a la ciutat de Rubí. És un referent per a moltes ciutats i pobles del país en temes d'eficiència energètica, de pedagogia social, d'implicació d'una part important de la ciutadania, de les empreses, de les universitats, de lideratge i pro-activitat de l'Administració Local, d'estalvi econòmic i de procés pel canvi de model energètic.  RB és ja un model que molts volen imitar.

Sols assistir al passat Congrés per fer-se una idea del ressò que RB té fora de Rubí, de la multiplicitats d'agents interessats amb el que fem a casa nostra i la notable valoració que en fan els experts del treball realitzat fins a dia d'avui.

Ara creiem que toca donar un pas més. En quina direcció?  En la d'obrir el projecte a la ciutadania.

RB és un projecte més conegut fora de Rubí que pels propis rubinencs. La comunitat RB encara és petita i malgrat que els beneficis son importants i constatables, encara tenim molt camí per recórrer.

Creiem que cal començar a explorar noves línies de treball, centrades fonamentalment en la creació d'ocupació i en la formació.

L'eficiència energètica pot obrir portes per a reciclar molts treballadors del sector de la construcció i dels instal·ladors en el camp de la rehabilitació energètica d'edificis.

L'Estratègia de rehabilitació a llarg termini és una obligació que estableix la Directiva 2012/27/UE d'eficiència energètica. Diu que els plans de rehabilitació hauran d'incloure tot 'el parque nacional de edificios, residenciales y comerciales, tanto público como privado'.

En el nou PAREER l'objecte de les ajudes és incentivar i promoure actuacions per reduir les emissions de CO2, mitjançant l'estalvi energètic, l'eficiència energètica, les energies renovables en els edificis existents i crear oportunitats de creixement i ocupació en compliment de la Directiva esmentada. També contempla ajuts amb préstecs recuperable fins el 90% de la inversió per edificis privats i el 100% per edificis públics.

Aquí hi ha un territori que RB haurà d'explorar. Obre portes a la formació i al reciclatge per molts treballadors de la nostra ciutat fortament castigats per la crisi del sector de la construcció.

Igualment un altre terreny a explorar és el d'ampliar la Comunitat Rubí Brilla. És importantíssim incrementar el nombre de famílies que tenen instal·lat el dispositiu per control de consums a la seva llar i que actuen amb criteris de reducció de consums i conseqüentment d'emissions de CO2, alhora que obtenen reduccions en la factura energètica.

RB ha d'entrar al màxim nombre de llars i possibilitar canvis en el consum de les famílies.

Finalment creiem que cal recuperar la DECLARACIÓ DE RUBI (DdR). En els anys 2002 i 2003 Rubí va liderar el que podríem definir com a primer 'lobby' local pel canvi de cultura energètica. Més de 116 ajuntaments catalans i mes de 30 organitzacions medi ambientalistes es posicionaven a favor d'un nou model energètic per al nostre país, tot reclamant un canvi d'orientació del Govern i de les empreses subministradores, i un paper actiu de les administracions locals.

Els diferents grups de treball van propiciar que a finals del 2002 és convoqués a la FMC i l'AMC, a les empreses del sector elèctric i a la Direcció General d'Energia de la Generalitat de Catalunya per iniciar l'estudi i establir ordre de prioritats per soterrar i/o desviar les línies d'altre tensió que, encara avui, trinxen la nostra ciutat i el territori del nostre país.

La Resolució del Parlament de Catalunya 1552/VI instava al Govern de la Generalitat a obrir un procés negociador amb les empreses de subministrament elèctric per al soterrament de les línies elèctriques en l'horitzó del 2010.

A l'inici de 2003 s'aprova el 'Decàleg de propostes i compromisos' (150 representants) per treballar per una nova cultura energètica. La DdR no és limità a reclamar una millora de la xarxa de subministrament elèctric i el soterrament i/o desviament de línies d'alta tensió, sinó que aposta per la necessitat d'un CANVI DE MODEL ENERGÈTIC.

Aquests antecedents conjuntament amb el projecte URB-AL coordinat per l'Ajuntament de Rubí 'Energies Renovables i Oportunitats d'Ocupació', i l'Aula de les Energies Renovables a l'inici de RUBI+D, entre d'altres iniciatives impulsades pels governs d'ICV, van posicionar Rubí com a capdavantera en els temes energètics i món municipal a l'inici de la dècada anterior. Una trajectòria que avui, a les portes de la Cimera del Clima a París, ens sentim molt orgullosos que trobi continuïtat i nova dimensió amb el projecte Rubí Brilla.

L'actual Llei 24/2015 de 29 de juliol, resultat de la ILP d'Habitatge i Pobresa Energètica vigent des del 6 d'agost, inclou mesures per evitar la pobresa energètica. Entre elles insta al Govern de la Generalitat a negociar amb les companyies subministradores l'aportació de recursos econòmics per fer front a la factura d'aquelles llars que per raó de pobresa no la poden pagar.

Avui en els reglaments de desplegament d'aquesta llei les companyies subministradores no tenen consignada la seva aportació econòmica. La negociació amb aquestes no és fàcil, però també és cert, que la capacitat negociadora de les Administracions Autonòmica i Locals seria una altra si el 'lobby' de la DdR es mantingués i hagués treballat en l'acompliment dels objectius i encàrrecs que el propi Parlament de Catalunya i el Govern de la Generalitat li van fer.

Aquí algunes propostes concretes que creiem necessari que es comencin a explorar. Les aportem per que considerem que cal obrir el debat a la ciutadania i anar definint col·lectivament el camí que necessàriament haurem de fer per seguir avançant per un canvi real de model energètic.

ICV Rubí