Més d'un miler de rubinencs surt al carrer per recordar l'Alan i rebutjar l'assetjament escolar
L'entorn del jove demana solucions contra el bullying
Més d'un miler de persones s'ha sumat aquest dimarts a la manifestació per recordar l'Alan, el jove transsexual de 17 anys que dijous es va treure la vida víctima d'assetjament escolar i de la incomprensió de la societat. Bona part dels assistents a la marxa han estat joves. També hi han participat l'alcaldessa, Ana Maria Martínez, i diversos regidors, tant del govern com de l'oposició.
Amics i companys de l'Alan han demanat solucions contra el bullying i han denunciat el silenci que ha marcat el cas de l'Alan i de la major part de casos com el seu. En aquest sentit, han demanat a tots els ciutadans que siguin testimonis de casos d'assetjament escolar que no callin i que donin suport a les víctimes.
AINA MIRALLES
Comentaris

ytxyar juarez pelaez
M gustaria q esto se solucione y q los culpables del acoso q han llevado a alan al suicidio tengan el castigo correspondiente xq no hay derexo q en pleno siglo 21 aun siga aviendo gente tan inculta q ser transsexual,gay o lesviana no es malo y cada cual es libre d vivir como kiera si es asi como es feliz y solo pido q la gente acosadora piense q mañana les puede pasar a ellos y q todos somos personas y no tenemos derexo a reirnos d nadie

Thierry
Que diuen els Mestres cuan passa aixo? pues que de portes en fora no poden dir res. Que fa la policía, pues els diez que pasen per la zona o passen masa aviat o pasen cuan tot a acabat. Si no fiquem remei nosaltres mateixos amb el que comporta, mal anem. HE DIT

Gema
Casi todos somos "culpables" si se puede hablar de culpa, porque se trata de una responsabilidad social el educar en la aceptación a la diversidad y el hacer algo para vivir en un mundo donde haya más respeto. Mi reflexión personal es que antes de señalar culpables hay que preguntarse uno mismo que está haciendo a día de hoy por mejorar el mundo. Es triste que haga falta llegar al punto de que pase algo tan extremo como que una persona se tenga que quitar la vida por el rechazo de su entorno, para que se abra un debate social sobre el tema del acoso escolar o del rechazo social a ciertas minorías. Por último, quiero dar las gracias a todas las personas que actúan para mejorar la vida de los demás.
Un saludo

M.Carme
Totalment d'acord amb el que s'ha dit fins ara. La meva filla va patir bullying amb setze anys. És difícil mantenir el cap fred davant la indiferència de l'entorn escolar i fins i tot la negació d'una realitat incómoda. Les manifestacions estan bé, és clar, però el mal s'ha de tallar tan bon punt comença. Mentre hagin interessos per a no acceptar el problema per part del centre educatiu perdues tan doloroses com la de l'Alan continuaran succeint

Núria
Totalment d'acord amb rubinenc sincer!! Mès clar impossible!!

CIUTADANA IMPACTADA
Jo penso que aquesta concentració també ha de servir per a que la societat prengui consciència de la gravetat del problema. No crec que hi sobrès ningú a la concentració. D'alguna manera, la ciutadania de Rubí, ha expressat el rebuig als maltractaments i la solidaritat amb totes les persones que coneixien l'Alan. Jo no el coneixia, però com a mare i com a persona preocupada per l'educació, vaig ser-hi. Crec que era el menys que podia fer. El meu suport a la família.

Sanmi_guel
Hoy por hoy me siento muy culpable y me encantaría saber qué fue de ella para pedirle perdón. No hice nada. No lo denuncié. Tuve miedo de volver a sufrir represalias.
Tiempo más tarde volví a ver cómo hacían buylling en el instituto a dos chicas. Tampoco hice nada por miedo a vivir lo mismo.
No puedo cambiar lo que pasó ni lo que no hice, pero sí puedo educar a mis hijos en la tolerancia y el respeto y enseñarles a denunciar las injusticias.
Así que yo asistí a la manifestación en apoyo a todas las víctimas de bullying pasadas, presentes y futuras.

Sanmi_guel
Yo sólo puedo hablar por mí y no por los demás. Yo no conocí a Alan y lo sucedido lo supe de casualidad porque no suelo ver la tele. Yo he ido a la manifestación porque con 12 años fui víctima durante un corto tiempo de bullying. Sé lo que se siente cuando nadie hace nada. Incluso tuve que vivir como mi madre, en silla de ruedas, tuvo que ver cómo me pegaban a la salida del colegio sin ella poder hacer nada (y nadie más hizo nada). Poco después se "aburrieron" de mí y fueron a por una compañera mía de clase e incluso intentaron que yo participara en las humillaciones (cosa que nunca hice).

un altre rubinenc sincer
Totalment d'acord, tot aixó queda molt bé ara, però tots ells haurien d'haver fet el mateix quan Alan estava patint a l'institut, ara tot aixó no val per res.
Tots els joves haurieu de ser conscients de que el silenci és complice de tots els maltractaments i que s'ha d'actuar en contra de qui exerceix aquest tipus d'agressions

Rubinenc sincer
Molta de la gent allà present hi era com al conegut terme "postureo". Gent que s'ha volgut fer nota en els actes de l'Alan ni el coneixient i tant aquests com els seus amics són també culpables de la jove i perduda vida. Aquells que no van fer-hi res per evitar el bullying també són culpables i molts d'aquells que ara lamenten la seva pèrdua han sigut col·laboradors d'aquesta.
Sento si les paraules són dures i afecten a gent, però crec que reflecteix la realitat d'aquest cas.
Tot i així, molt suport a la família i els seus companys.