I mentrestant, què?

Ramon Capolat (ICV)

L'anunci de la proposta de compra de l'Hospital General de Catalunya feta pel Conseller de Sanitat, Antoni Comín, en una entrevista a Catalunya Radio, ha suscitat una allau d'opinions a favor i en contra, de retrets i lloances, que tot i la transcendència d'aquesta, tapen alguns dels problemes que tenim els usuaris de la sanitat pública a Rubí.

Els ciutadans de Rubí que utilitzem els serveis públics de salut, som coneixedors del deteriorament que aquests estan patint des de ja fa massa anys. Llargues llistes d'espera per visites a especialistes, llistes d'espera per intervencions, saturació de les consultes de metges de família i pediatria, col·lapse dels serveis de rehabilitació, urgències atapeïdes i inacabables hores d'espera, trasllats a altres poblacions per visitar-nos o visitar a familiars ingressats, deficients comunicacions als hospitals de referència, etc., no són res de nou per la majoria dels rubinencs.

Amb els anys s'han fet evidents les retallades que s'han aplicat als serveis públics de salut. Retallades d'uns serveis que si no fos per la dedicació i el compromís de la gran majoria dels seus professionals, avui estaríem en fallida, no sols econòmica sinó també assistencial. Retallades en el sector públic que per altra part, també han afectat al sector privat de la salut i que els han suposat un creixement d'activitat, un notable increment de clients de mútues privades i de benefici, equiparable al que suposa el desmantellament del servei públic.

Però a Rubí tenim una especificada, que hauria de ser 'la mare de totes les solucions', el tan anunciat Hospital de Rubí, que tot i tenir nom, Vicenç Ferrer, i haver-se col·locat dues vegades la primera pedra, encara és sols una proposta i no una realitat.

Doncs bé, en aquest context general i local, apareix la proposta del Conseller Comin. Com la valores? És la pregunta del cap de setmana. Estàs a favor o en contra?

He de confessar que la voluntat de respondre aquestes preguntes, m'ha fet llegir més del que tenia previst i que a part de refrescar la història de l'Hospital General de Catalunya i conèixer les opinions d'uns i altres i entreveure les confrontacions soterrades que posa al descobert aquesta proposta, la meva opinió continua sent la mateixa que abans de la polèmica iniciada pel Conseller.

Estic plenament a favor de la sanitat pública. De la sanitat pública de qualitat. De la sanitat que pensa en la ciutadania i no en el negoci. D'una sanitat que junt amb l'educació, han de ser garantia de cohesió social i igualtat d'oportunitats. I més. També a favor d'una sanitat pública gestionada pel servei públic i amb la participació de tots els seus agents (professionals i ciutadania), que no externalitza-privatitza serveis (els precaritza) i que posa per davant de tot, el pacient i la seva atenció.

Però, i de la proposta del Conseller, que?

Doncs bé, la proposta, és això, una proposta. Una proposta que no conté cap detall que la faci més creïble que la de "l'Hospital de Rubí", una proposta que si s'hagués fet de forma rigorosa, s'hauria d'haver explicat amb tot detall i total transparència, a la ciutadania i al sector de la salut. A les Administracions implicades i a les empreses afectades.

Perquè si no, un pot arribar a pensar que sols és més fum que es llança per tapar conflictes d'interessos que fan més mal que bé als que avui patim les carències d'un servei que alguns fa anys que estan intentant desmantellar.

Que si és millor fer de l'Hospital General de Catalunya l'hospital de referència de Rubí, no és cap novetat. Alguns partits polítics ja ho defensàvem a principis dels 2000. Sols cal mirar els programes electorals. I de ben segur que si disposéssim de tots els números del que hem pagat pels diferents rescats i contractes de serveis conveniats, segur que ens enduríem una bona sorpresa.

Que amb aquesta proposta es doni resposta a les necessitats que avui tenim a Rubí i als nostres actuals hospitals de referència, dependrà del contingut de la mateixa i de l'acord que s'assoleixi amb tots els sectors implicats, ciutadania inclosa. Amb transparència i solvència tècnica. Amb contingut, no sols econòmic sinó també de qualitat de servei.

I mentrestant que?

Mentrestant es poden fer moltes coses que afectarien directament a la qualitat del servei públic de salut que avui rebem els rubinencs.

Algunes idees: mantenir els serveis de pediatria d'urgències dels actuals CAPs, incrementar les plantilles existents en metges de família, pediatres, especialistes i infermeria, millorar el transport als hospitals de referència, aprofitar i adequar les instal·lacions sanitàries que disposa Rubí per obrir un Centre d'Urgències d'Atenció Primària (CUAP) que atengui allò que avui anem a fer a altres municipis (serveis mèdics d'urgències de 24h i 365 dies l'any per urgències no greus, intervencions sense ingrés, proves diagnòstiques, urgències de pediatria...) vaja com el que l'altre dia vaig visitar acompanyant al pare a Barcelona.

Si sembla que hi ha diners (50 milions d'euros) per comprar un hospital privat per fer-lo públic (bona idea), mentrestant, podríem invertir alguns diners en allò que necessitem en el dia a dia. Serveis de proximitat i qualitat que retornin la confiança a una ciutadania que està patint uns serveis que no estan a l'altura de les necessitats que tenim.

Faci alguna cosa tangible, senyor Conseller, els rubinencs ho agrairem i seran l'aval que necessiten propostes tan agosarades com aquesta, que com a tal puc subscriure.

Ramon Capolat, portaveu ICV