Ràdio Rubí

M Dolors Cañellas

Ràdio Rubí inicia la seva emissió el 29 de juny de 1979, sent la primera emissora municipal en emetre, tant a Catalunya com a la resta de l'Estat, després del restabliment de la democràcia.

El 20 de novembre de 1979 es va iniciar la primera temporada regular de l'emissora. El 4 d'octubre de 1980 va tenir lloc la primera trobada d'Emissores Municipals de Catalunya, a Rubí, al col·legi Pau Casals. El primer acord d'un ple per crear una emissora municipal a tot l'Estat també va ser a Rubí, el 3 de desembre de 1980. Ràdio Rubí va ser una de les quatre primeres emissores municipals que van entrar en la legalitat.

El primer dial va ser 102.8, un cop legalitzada, l'emissora va passar al 97.7, l'any 1992, se li va assignar el 96.0 fins el juny de l'any 2000, en que es situa al 99.7 de la FM.

Durant tota la seva trajectòria com a mitjà de comunicació local amb vocació de servei públic, Ràdio Rubí ha estat guardonada en diferents ocasions, la seva programació, els seus informatius, el seu projecte global com a mitjà de servei a les expressions socials i culturals d'una ciutat, han rebut el reconeixement d'institucions públiques i privades al llarg dels seus anys d'existència. La nostra emissora té prestigi reconegut arreu de Catalunya, i fins i tot, quan es va crear l'EMA (associació d'Emissores Municipals d'Andalusia), van demanar assessorament a la nostra emissora.

I us preguntareu, per què ens explica tot això? Alguns fins i tot ja ho sabeu. Per què Ràdio Rubí està passant un mal moment, com tant d'altres direu; sí, és cert, al llarg de la seva història, hem passat juntes molts mals moments. Parlo amb coneixement, 10 anys reconeguts a la plantilla de la ràdio, més uns quants més com a col·laboradora, ho justificant.

Ràdio Rubí va néixer per fer un servei a la ciutat, oberta a tota la ciutadania, entitats i associacions, algunes es van crear amb el suport de Ràdio Rubí, va néixer per entretenir, informar, estar al costat dels rubinencs quan les coses van bé i també quan les coses van malament. Ràdio Rubí  va estar al servei de la ciutat en les inundacions, petites però,  inundacions de l'any 1983, informant l'any 1984 de l'accident que va patir la Penya Blaugrana Ramon Llorenç, quan es desplaçava a Madrid a veure la final de la Copa del Rei, la Ràdio va estar al costat de la notícia i també al costat dels familiars. Podem estar orgullosos perquè a Ràdio Rubí sempre s'ha informat contrastant la notícia, explicant sempre la veritat, encara que aquesta no agradi. A Ràdio Rubí han tingut i tenen cabuda tots els colors polítics, totes les opinions, malgrat que molts cops qui ha governat hagi intentat fer-nos callar. Per això qui governa no ha d'oblidar mai que la Ràdio és de tots els rubinencs, dels que els voten i dels que no.

L'emissora i jo hem crescut juntes, ella com a mitjà, i jo com a persona. Ella m'ha fet a mi com soc i jo ... alguna cosa li he aportat també. Per això quan veig, sento, llegeixo el que passa o pot passar, m'indigno, em reboto, m'entristeixo.

Ràdio, tu sempre has tingut el mateix problema, no t'estimen, i no parlo dels professionals que t'hem estimat, t'estimem i t'estimarem i que per tu hem fet i faríem qualsevol cosa. Professionals molts d'ells treballant en mitjans importants de Catalunya i de l'Estat. Una fàbrica de bons professionals. No, parlo dels polítics, dels diferents polítics que han passat per les teves parets, ells no t'han estimat, ni t'estimen, ni t'estimaran. No t'han sabut utilitzar (i que ningú en mal interpreti), no et senten seva, ho han intentat? Per què? Crec que ni ells ho saben.

Alts i baixos sempre n'hem tingut, quantes vegades no hem estat apunt de posar TANCAT. Però sempre te n'has sortit, victoriosa, potser per la tossuderia nostra, dels que allà estàvem, a peu de micro. Però si nosaltres ens cansem d'aquests estats cíclics, ens cremem, indignem i engeguem el micro a fer punyetes, això te un mal final, estimada, per que qui et governa no t'estima.

Tancar un mitjà de comunicació es fa normalment per censurar, en èpoques de dictadura, però tancar-lo per que es deixa morir, per que els professionals son moguts com peces d'escacs i els porten a altres departaments, i es fa perquè hom no se'l sent seu, això, no té nom.

Jo estava a casa, davant de la tele, el dia que van tancar RTVV, i les llàgrimes em lliscaven per les galtes. No voldria passar pel mateix, estimada, veure el teu tancament seria molt dolorós per molts de nosaltres que ens hem deixat la veu al teu costat. Segur que ressorgiràs novament, amb més força que mai, com sempre has fet. Sort amiga, ens sentim a les ONES.

M Dolors Cañellas