Necessitem el Nadal

Roger Cuartielles

Necessitem el Nadal. Això és el que em plantejo durant aquests dies de festa, plens de dinars familiars i d'estones amb persones que estimes però que potser fa temps que no veus. La necessitat d'aturar-se, de deixar de banda les presses i els maldecaps del dia a dia per tal de donar importància a la família i als amics.

Sens dubte, aquests dies són especials perquè tot canvia. T'aixeques tard, potser per necessitats estomacals o potser també per mandra; no esmorzes, almenys com ho faries normalment ja que saps que t'espera un àpat contundent i cal fer lloc dins l'estómac; i menges eternament en àpats que s'allarguen i que de costum hauries fet en un tres i no res. De fet, els dinars i els sopars ocupen un paper central, no hi ha espai per a res més. Com tampoc n'hi ha al nostre estómac, que de ben segur és qui més treballa durant aquests dies. Pobre, sempre paint! I a la vida ja se sap que cal pair bé les coses.

I els avis, i els pares, i els tiets... Què bé que cuinen i amb quina il·lusió t'observen mentre menges o endrapes -depèn de l'estómac i la gana que tinguis esclar- allò que han cuinat! Ells que s'han passat hores i hores a la cuina -el que seria l'estómac de la casa, on més es treballa aquests dies- amb una dedicació i un amor incondicionals. Mai abans la cuina havia estat tan transitada, mai abans s'havien utilitzat tants plats diferents ni tampoc tants fogons alhora. Aquests dies hi ha una marxa a les cuines que ni a les millors discoteques per Cap d'Any! Per no parlar de la que hi ha als menjadors, plens de convidats impacients per al gran àpat que esperen seure en una taula que mai abans havia fet tanta patxoca. I quines estovalles! Acostumats a menjar sempre amb un simple hule i tovallons de paper, fer un àpat envoltat d'estovalles pren una altra dimensió. Aquelles estovalles, netes i planxades fins al mil·límetre que només han abandonat la foscor i la pols del calaix en ocasions especials. Potser per això ens semblen tan espectaculars, a vegades fins i tot més que quan les vam veure per primera vegada.

M'atreviria a dir que per Nadal tot pren una altra dimensió, o almenys a vegades és aquesta la sensació que tenim. Potser perquè deixem de banda les presses rutinàries que comentava, potser pel que anomenen 'esperit nadalenc' o potser perquè la distribució del temps canvia i prioritzem passar més temps amb la família i els amics abans que fer altres coses. En definitiva, necessitem el Nadal. Però potser no tant el Nadal en si, sinó simplement dedicar més temps a les persones del nostre entorn i també dedicar-nos temps a nosaltres mateixos. A veure si aquest 2017 ho aconseguim!  

Roger Cuartielles