Francesc Alujas, humanista i pedagog de l'educació no formal

Miquel Raso

A finales de la dècada de los 60 tuve interés en aprender francés, en aquellos tiempos Francesc Alujas era ja una institución, tuve la posibilidad de conocerlo y ganarme su amistad la cual ha perdurado hasta su fallecimiento. Debo precisar que en aquellos tiempos hablar de educación era sinónimo de dictadura, el referente educativo era la enciclopedia Álvarez, la visita semanal del cura y por las mañanas los primeros buenos días al llegar a la escuela consistían en cantar la canción de moda que ja tocaba a retirada como era 'El cara al Sol'.

Han pasado más de 50 años en los cuales pude recibir de Alujas una entrañable amistad, humanismo y educación, creo que Francesc se merece un reconocimiento institucional, me consta que muchos rubinenses que actualmente están viviendo en otros países, tuvieron la posibilidad de recibir el primer empuje y partir hacia otras culturas que envidiablemente tenían una democracia que les aseguraba un futuro mejor.

Durant tota una vida, Francesc ha estat un referent que sota l'excusa d'ensenyar idiomes, ens inculcava saber i cultura a moltes generacions de rubinencs, la seva manera d'ensenyar es motiu d'admiració, forma part de l'ensenyament no formal és a dir... no rebíem cap titulació reconeguda i en canvi sota la formal acceptació d'un horari setmanal i el compromís d'assistència puntual, la classe es desenvolupava en aprendre un idioma, en el meu cas era el francès.

La seva metodologia no consistia a ensenyar en el sentit convencional de la paraula, ell no es manifestava com el portador de coneixements que omplen els buits de les ments de l'alumnat ostentosament passiu davant els fets, amb ell es produïa un diàleg compartit entre professor i els assistents centrat en l'educació moral, en com cal viure, és a dir, no era mantenir un sistema sinó tot el contrari, gaudir d'un petit espai per parlar en diverses llengües de futur i llibertat. Francesc sempre estava obert a l'aprenentatge, mai es refugiava en el respecte o en la seva autoritat ni buscava un culte envers la seva personalitat fent-se inaccessible o fred, tot el contrari; era obert, afable, rigor en la feina, molta capacitat per crear concòrdia, una convicció profunda de les idees, ponderació en les seves manifestacions acompanyada d'una energia i d'una paciència per tal d'obtenir resultats envers la millora dels seus alumnes i el més important  el valor que sempre ens ha demostrat i donat a l'amistat i per arrodonir el seu sentit de l'humor era tan fi que desfeia qualsevol nus per estret que fos.

L'educació ha esdevingut des de la recuperació de la democràcia un dels elements de desenvolupament social que no podem oblidar hem de seguir invertint i millorant. Ara més que mai és d'agraïts rendir homenatge a homenots com Francesc Alujas, tot un referent d'humanitat i cultura.

Plató ens diu en el 'Mite de la  Caverna' que nosaltres som presoners que habitem en una caverna subterrània. Des de molt petits estem encadenats a un sistema que ens manipula i que només si som capaços d'alliberar-nos anirem descobrint nivells de realitat cada cop més autèntics, per això gràcies a homenots com en Francesc Alujas molts dels teus alumnes hem sabut trencar les cadenes de la ignorància i com tu sempre ens deies, les paraules sempre ens portaran a descobrir la veritable llibertat.

Acabo recordant com ens rebies els dilluns i els dimecres; 'salut, bienvenus à une classe un français' i com t'acomiadaves dels que marxaven; 'Until the next day, be puntual'.

Gràcies Francesc Alujas per impartir la teva humanitat i cultura.

Miquel Raso Serrano