Ètica, política i transfuguisme

Ramon Capolat (ICV)

La nostra vida és plena de decisions, d'opcions, que moltes vegades prenem sense parar compte i de forma rutinària. Algunes decisions són de més transcendència i cal mesurar-les, pensar-les, reflexionar-les, per escollir de forma conscient. La necessitat de reflexionar sobre les nostres accions per ajudar-nos a viure millor, és el fonament de l'ètica. L'ètica és la reflexió sobre el que és millor per a la vida. Quines són les raons per les quals prenem unes opcions o altres. Escollir també és descartar i aquí és on resideix el mèrit o la culpa d'una elecció. L'ètica conseqüentment sempre està a les nostres mans.

A diferència de l'ètica, la política sempre està lligada a la complicitat amb els altres. No depèn exclusivament de les decisions que personalment prenem sinó que requereix l'opinió, la participació, la complicitat dels altres. Quan les decisions en política s'imposen són decisions dolentes. La política la decidim entre totes mentre que l'ètica la decideix cadascú. Així doncs la democràcia l'entenem no sols com un sistema polític, sinó també com un sistema de valors. La relació entre ètica i política (opcions individuals-opcions compartides) no deixa de ser tensa i de vegades perillosa.

Quan la ciutadania exercim el dret de vot i escollim els nostres representants entre diferents opcions polítiques, decidim/optem d'acord amb la nostra reflexió individual sobre quina és la millor opció per afrontar la nostra vida en la comunitat. Quan un electe decideix individualment trencar amb el grup pel qual va ser elegit i ho fa sense fer-ne partícips de la seva decisió a aquells que el van escollir i a qui devia representar, està situant la seva decisió personal, la seva ètica, per davant de la decisió d'una col·lectivitat que el va escollir.

Això pot no ser reprovable èticament, si el que pren aquesta decisió ho fa per respecte a uns valors, a una ètica, que són les que guien les seves decisions i decideix conseqüentment deixar la representació que li fou delegada.

El que és reprovable i conseqüentment contrari a tota ètica és treure'n profit personal per exercir de trànsfuga. I el més greu de tot, és que hi hagin uns tercers disposats a pagar amb diners de tots, aquesta manca d'ètica d'un individu. Hi ha una translació automàtica del qui es ven a qui el compra.

A la nostra ciutat en tenim un exemple molt recent. Que ens fa mal a tots. Als polítics que estem a la institució, als ciutadans que escollim representants, a l'essència de la democràcia com a sistema de valors i als que ho han permès i avalat.

A Rubí aquesta decisió sols aporta a la governabilitat, a la política passar de tenir un govern en minoria a ser ostatges de la dreta local compartint acció de govern a un regidor mancat de tota ètica.

Aquesta és avui la trista realitat que vivim a Rubí. Alguns diran que tot és legal i que estan legitimats a fer-ho. Però no és d'això del que he volgut parlar. He volgut parlar de la relació que cadascú estableix entre ètica i política. En aquesta relació a Rubí alguns han quedat ben retratats.

Ramon Capolat, Portaveu ICV.