Per què no funciona l'estació de RENFE?

Ma Cristina Alvarez

Qui viu a Rubí i ha utilitzat l'estació de RENFE i la de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC), pot fer-se una bona idea de com funciona un servei i l'altre. Cal reconèixer que el servei de FGC té mancances i oportunitats de millora, però a ningú se li escapa que el servei de rodalies de RENFE que es dóna a Rubí deixa molt a desitjar.

Per entendre les mancances del servei de RENFE a Rubí, cal que sortim de Rubí i analitzem la situació en l'àmbit català, comparant les inversions amb altres llocs on RENFE dóna servei.

Si mirem Madrid, trobarem més de 65 quilòmetres de noves vies i un munt d'estacions noves. A Barcelona, l'única inversió significativa és de fa trenta anys: 17 km de la línia Mollet-Papiol, pensada inicialment per a mercaderies únicament. Els trens de Rodalies, a Barcelona, han perdut pes respecte a FGC perquè han abandonat Barcelona en detriment de Madrid.

Per si no n'hi hagués prou, Madrid també ha tingut una inversió molt forta en Alta Velocitat. El nombre de viatges ha augmentat en llarga distància, consolidant la marginació de la mitjana distancia i rodalies a Catalunya, on hi ha línies com les de Tortosa, Riba-roja, Puigcerdà, Lleida, etc. absolutament desateses.
Madrid ha gaudit durant la democràcia d'inversions ferroviàries enormement més altes que Barcelona. Durant molts anys de 4 a 8 vegades més (amb un màxim de 13 cops el 1990).

Les inversions ferroviàries són un servei a la gent i un combat de capitalitat en el qual s'ha volgut sotmetre Barcelona i Catalunya. En els pròxims mesos és de preveure que, a causa del referèndum català es prometran des del govern espanyol inversions a rodalies a Catalunya, però en tot cas, per culpa dels anys perduts (més que anys, dècades), res que aconsegueixi cap equilibri ni que ens serveixi als rubinencs per tenir una estació de RENFE operativa.

Ma Cristina Alvarez