Socialment malalts

José Luis Fernández (UGT)

Un món on la meitat de la seva riquesa està en mans de l'1% de la població, de cap de les maneres pot generar les condicions adients perquè es desenvolupin ciutadans lliures i amb igualtat d'oportunitats.

Aquesta és la realitat que vivim, un món en mans d'una minoria que acumula el 95% del creixement econòmic generat posteriorment a la crisi. I no estic parlant dels països subdesenvolupats, parlo d'Europa. Un territori, paradigma de l'Estat del Benestar on a les seves ciutats avui conviuen prop de 122 milions de pobres.

Les polítiques restrictives i d'austeritat ens han portat fins aquí, estan produint una situació d'emergència social on la desigualtat s'ha convertit en la malaltia del segle XXI. On s'han erosionat, premeditadament, els mecanismes de redistribució de la riquesa i s'hi han afeblit les polítiques socials, la qual cosa pot provocar que al nostre país en un període curt de temps, prop de la meitat de la seva població pugui viure en risc d'exclusió.

Tot això, debilita clarament la qualitat democràtica dels nostres països, desigualtat i democràcia, són termes que difícilment poden conviure en un mateix entorn. Una societat que permet que 1 de cada 3 menors pateixi malnutrició, que no té la capacitat de generar les condicions suficients per oferir oportunitats de futur als seus joves, avui el 21% dels joves treballadors són pobres i es troben en risc d'exclusió. Que no troba l'encaix a dins del seu teixit productiu d'un col—lectiu format i amb experiència com són els majors de 55 anys, que fomenta una bretxa salarial de gènere del 26% sobre les dones i que no és capaç de garantir pensions dignes a la seva gent gran, és sens dubte una societat malalta.

Tenim l'obligació de canviar aquesta realitat, i potser aquest pròxim 8 de març és un bon moment per exigir als nostres polítics iniciar el canvi de model. Les darreres retallades a l'administració pública, l'augment de la subcontractació i l'augment de la precarietat en general ha afectat les dones d'una manera més acusada i injusta, i ells són els màxims responsables. No podem aspirar a ser un país lliure, si les seves dones i els seus homes no ho són, no tenim massa temps a perdre, ens juguem un futur saludable per nosaltres i per als nostres.

José Luis Fernández, secretari comarcal UGT Vallès Occidental