Un fiasco a Can Serra

Ignasi Mir

Les fotolineres són el projecte més emblemàtic del projecte Rubí Brilla i una aposta arriscada amb inversions importants. Arriscada perquè les càrregues dels vehicles col·laboren a reduir les emissions de CO2, però econòmicament només beneficien a uns pocs usuaris dels mateixos, siguin rubinencs o no.

Amb els vots favorables de PSC, PP i C's s'ha aprovat un pla per extendre les fotolineres arreu del casc urbà (quatre noves instal.lacions amb un cost total de 320.000 euros) i durant el passat Congrés Rubí Brilla l'Ajuntament en va fer un balanç superpositiu davant d'un munt de gent del sector. Malauradament, les dades no semblen coincidir totalment amb aquest optimisme.

La fotolinera que plantejaria menys dubtes és la de la Policia Local, que clarament beneficia l'economia municipal i la  qualitat de l'aire de la ciutat, donant cobertura total als vehicles elèctrics de la Policia.

I la resta? Segons el propi regidor de Desenvolupament Econòmic de Rubí, Rafael Güeto, l'objectiu final és 'estimular que els rubinencs abandonin el cotxe alimentat amb carburant fòssil i es passin a l'elèctric.'

Amb les dades a la mà, no sembla que l'estímul rutlli. Després de més de 3 anys des de la inauguració de la primera fotolinera, a Rubí només hi ha 4 cotxes elèctrics i una ràtio sobre el total de parc de vehicles per sota de la mitjana catalana.

Les pròpies dades municipals sobre el seu ús també plantegen dubtes. La fotolinera ubicada al Rubí+D té 19 usuaris registrats i la pràctica totalitat provenen de municipis veïns (més del 80%). Així doncs, l'usuari amb més potencial a la fotolinera del Rubí+D és algú que viu fora de Rubí però que hi deixa el vehicle de forma puntual.

És cert que Rubí no és el primer municipi que instal·la punts de recàrrega on els usuaris són principalment foranis, però també ho és que, en la resta de casos, el finançament d'aquests punts estan en gran part finançats per la Generalitat o l'AMB (amb ajudes superiors al 50 i al 80%). En el cas de Rubí, l'Ajuntament ha executat totes les fotolineres amb finançament 100% municipal. I la previsió és que les futures es paguin de la mateixa forma.

Però la instal·lació menys justificable és la més antiga, la de la masia de Can Serra. La previsió inicial era que subministrés energia a vehicles elèctrics municipals, de la policia i dels ciutadans. Actualment, el seu ús és baixíssim. Ja fa molts mesos que a Can Serra no hi ha cap vehicle elèctric municipal i difícilment els residents de Rubí aniran a deixar el vehicle unes hores cada dia a Can Serra quan la masia està a més de dos kilòmetres del 90% de la població. Potser en un futur se li troba utilitat, per exemple vehicles de treballadors municipals o treballadors de la zona, principalment no residents a Rubí, però, a dia d'avui, els resultats són més que pobres.

De tot plegat sorgeixen dubtes:

- Amb quines dades s'està afirmant que les fotolineres estan estimulant l'ús de vehicles elèctrics per part dels rubinencs?

- Perquè es proclama als quatre vents el gran èxit de les fotolineres incloent, com a mínim, una que està infrautilitzada (Can Serra)? No estem portant a l'engany a altres municipis? No seria més honrat explicar que instal·lar una fotolinera en un lloc no adequat com Can Serra és un error a tenir en compte?

- Perquè a Rubí el cost dels punts de recàrrega es paga exclusivament amb diners municipals quan molts altres municipis (Reus, Lleida, Sant Feliu, Esplugues, etc.) han rebut la major part de finançament?

- Fins a quin punt té sentit dedicar tants esforços a instal·lacions que seran utilitzades sobretot per no residents? No hi ha altres inversions que permetin reduir emissions de CO2 però que a la vegada beneficien directament a alguns o tots els rubinencs? No hi ha altres inversions més eficients (amb ratios de kilograms de CO2 reduïts per cada € invertit) que algunes d'aquestes fotolineres?

No poso en dubte el fet d'invertir en mesures energètiques. És essencial. Però Rubí està lluny encara de ser 100% eficient, amb ràtios de despesa energètica per habitant semblants a altres municipis de la comarca (Terrassa o Sabadell, per exemple). I, en canvi, estem prenent una estratègia molt diferent. Mentre la major part dels ajuntaments estan optant per millores energètiques en els equipaments existents, el nostre Ajuntament segueix amb les fotolineres, sabent que és més arriscat i que, ara per ara, les dades no ho avalen.  Potser que ens aturessim per veure si el camí pres és el correcte.

Ignasi Mir, enginyer de camins i enginyer industrial.