Maria Aurèlia Capmany, protagonista del quart seminari literari de l'AEUR

Aquest 2018 es commemoren 100 anys del naixement de la novel·lista catalana

La quarta sessió del Seminari sobre Literatura organitzat per l'Aula d'Extensió Universitària de Rubí ha tractat sobre Maria Aurèlia Capmany, novel·lista, dramaturga, assagista, traductora, activista cultural, antifranquista i feminista. L'acte també ha servit d'homenatge ara que l'any 2018 es commemoren 100 anys del seu naixement (1918-1991).

La conferència va anar a càrrec de Marta Nadal i Brunès, Comissària de l'Any Maria Aurèlia Capmany (2018) i professora de Llengua Catalana i Literatura. Nadal va començar la sessió mostrant dues fotografies de Capmany, una en què es podia veure la vessant més transgressora, intel·lectual i insubmisa de l'escriptora, i una altra en la qual Capmany acaricia el seu gat, mostrant-se més tendre i sensible.

Maria Aurèlia Capmany ha estat una de les escriptores catalanes més polifacètiques de la seva època. Va cultivar la narrativa, el teatre, l'assaig i altres gèneres literaris a banda de dedicar-se també a la traducció.

En la dècada dels anys 50-60, que ella defineix com l'època de la censura i la resistència, Capmany escriu obres com L'altra ciutat (1955), El cel no és transparent (premi Joanot Martorell, 1948) o Betúlia (1956). En els anys 60-70 escriu Feliçment ja sóc una dona (1969) i és una dècada que correspon a la seva 'afirmació i compromís' quan diu: 'La veritat necessita ser dita perquè si no és diu no existeix. No existeix una veritat interior diferent de la veritat que parla, i així hem après a mentir-nos'.

Maria Aurèlia Capmany va ser pionera del feminisme a Catalunya i model per a generacions posteriors, com Montserrat Roig o Pilar Aymerich, entre d'altres. Va fer de l'activisme una lluita imparable amb conferències, mítings, Universitat d'estiu de Praga, i sempre defensava Catalunya.

RUBITV.CAT / Foto: Cedida