Un mitjà per al segle XXI

Eduard Puigventós

Eduard Puigventós

Començar des de zero no és fàcil. En cap tasca i en qualsevol situació, quan s'inicia un projecte (ja sigui de negocis, d'estudis, de vida), es tenen molts dubtes i incerteses, i cal posar-hi molt esforç, empenta i il·lusió, perquè els principals objectius, si més no aquells més immediats, puguin acomplir-se. Per això, cal la col·laboració de tots i una resposta activa per a què pugui sortir endavant.

Rubitv.cat es troba en aquesta situació. Les persones implicades fa mesos que hi treballen, dedicant-hi unes hores i una feina que no serà retribuïda del tot. És un esforç molt gran i amb unes limitacions òbvies de recursos i mitjans, però que es veu recompensat per la voluntat dels qui integren el projecte d'aconseguir crear una televisió per a tots els rubinencs; una televisió independent, objectiva i seriosa, que reculli les diverses sensibilitats entorn al nostre municipi.

Certament, crec que és una tasca completament necessària. Rubí ha perdut, darrerament, un diari de referència com era el Rubí Notícies, i ara mateix compta només amb el Diari de Rubí, que sembla que ha fet un forat en la vida informativa de la nostra ciutat. Cal sumar-hi l'esforç que es fa des de Ràdio Rubí, amb una potent web de notícies, però crec que és necessària també la visió d'un mitjà nou, fresc, i sobretot no-vinculat amb la casa gran.

Rubí havia tingut, molts anys enrere, una vida cultural important, representada pels òrgans de comunicació de cadascuna de les tendències. Em refereixo, com el lector haurà intuït, als anys 20 i 30 del segle passat, quan convivien, en un poble de 6.000 habitants, fins a tres setmanaris, a més a més de fullets o pamflets editats puntualment: l'Endavant, del Casal Popular; el Saba Nova, dels sectors més catalanistes; i La Lluita, del Centre Democràtic Republicà - als que cal sumar-hi, durant la guerra, l'aparició de Combat, diari de les Milícies Antifeixistes. Anteriorment havien aparegut ja altres capçaleres, cap d'elles, però, amb continuïtat.

Amb la darrera aparició de La Lluita, el 7 de gener de 1939, va caldre esperar més de deu anys fins que veié la llum Rubricata, veritable òrgan informatiu de Rubí durant més de 50 anys, i escola de molts dels periodistes locals d'aquesta època. >Rubricata es veié acompanyada, durant algunes etapes, per altres publicacions com El Bullidor o una segona tirada de l'Endavant, però esdevingué, i amb raó, el pal de paller del periodisme rubinenc. El buit que deixà la seva desaparició intentà ser tapat per l'efímera edició local d'El Punt, que tanmateix no tingué el ressò esperat.

Així doncs, amb la també desaparició, ara fa uns quants anys, de la Televisió de Rubí -el Canal 10 que dèiem, si no recordo malament-, la nostra població s'havia vist darrerament en certa manera òrfena comunicativa i periodísticament parlant. Acollim amb bones espectatives aquest nou mitjà; un mitjà que deixa enrere el model informatiu del segle XX i entra, plenament, al XXI, apostant pels recursos que ens ofereixen les noves tecnologies. Endavant i molta sort!

Eduard Puigventós, historiador local.