Desavinences en el si de Convergència

El número 6 de CDC i 8 de la candidatura de CiU ha presentat la seva dimissió

Jordi Rubio, número 6 de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), ha presentat recentment la seva dimissió i ha abandonat la formació nacionalista. Segons explica el fins ara convergent en una carta oberta a Facebook, marxa perquè 'no està d'acord en moltes de les coses que s'han fet i en com s'han fet'. A més, Rubio diu 'no estar d'acord' amb la política que ha adoptat el govern d'Artur Mas en matèria sanitària.

Metge de professió, Jordi Rubio havia tingut diversos desencontres a través de Facebook amb el seu company de partit Víctor Puig, número 3 i regidor de CiU. En la majoria de casos aquests debats s'havien produït per les diferències d'opinió entre un i altre sobre la política de retallades que afecta el sistema sanitari català. Finalment, Jordi Rubio ha decidit respondre en públic després dels comentaris de Víctor Puig, ja que, segons ell, l'han situat 'en contra de CDC amb els vostres atacs personals'. Rubitv.cat ha pogut comprovar com dos dies després de l'aparició d'aquesta carta va desaparèixer la fotografia de Jordi Rubio a la pàgina oficial de CiU Rubí a Facebook.

Aquesta notícia arriba dies després de saber-se que Toni Valdívia, fins ara delegat local de CDC, renunciava al seu càrrec. Segons va explicar Valdívia, la seva marxa es deu a 'motius personals'.

Rubitv.cat us ofereix la carta oberta de Jordi Rubio a Víctor Puig:

Bona nit Víctor,

Acabo de llegir el que m'has dedicat en dues ocasions a través del Facebook en obert. Ja t'ho he contestat per allí però no vull perdre l'ocasió de donar el meu punt de vista de tot plegat.

Tal com us vaig expressar en privat a tots els companys, vaig dimitir com a membre de CDC. Els motius són variats tal com vaig explicar-vos a través d'una carta. Tots ells discutibles, però tots ells respectables. No estic d'acord en moltes de les coses que s'han fet i en com s'han fet. A més, no estic d'acord en la política que ha adoptat el meu Govern envers el tema sanitari. No em vaig ficar en la conveniència de fer-ho o no. Vaig criticar la manera com s'ha fet. I no ho faig des d'aquest "corporativisme" al que apel.les sense cap argument coherent, simplement perquè és una paraula que escoltes en boca d'altres persones... Ho faig des del punt de vista de qui se sent agredit directament; jo em sento així i molts companys ja estan cobrant de l'atur gràcies a aquestes mesures...

Que la Sanitat Catalana s'ha de reformar no és nou. I jo hi estic d'acord. El sistema fa fallida des de fa massa anys. Però aquest sistema s'aguanta per la dedicació de molts dels seus professionals, dels pitjors pagats d'Espanya i a la cua d'Europa. Treballem més hores/any que a la resta de l'Estat i el nostre salari és significativament més baix.

Algú recorda a dia d'avui l'obre faraònica del nou Hospital Sant Joan de Reus...? Algú va preguntar als professionals si allò era necessari...? Un hospital que sembla la T2 de l'aeroport i que ara no disposa de suficient personal... O el Moisés Broggi que ha fet fora un munt de la gent que fa tot just 1 any va contractar... Un munt de diners malgastats que ara se'ns regateja als profesionals i als usuaris...

Algú se'n recorda del projecte de l'Hospital de Rubí...? Potser érem els professionals qui el demanàvem o bé eren polítics sense cap mena de consciència del que és la despesa pública que el prometien a canvi de vots...? Però entre uns i altres ens toca el rebre a aquells que hi treballem... Com Rubí, esperen hospitals nous a Tortosa, Cerdanyola..., etc.

Què fàcil és malbaratar el diner públic quan després ningú demana responsabilitats als polítics... On és el verdader forat en Sanitat? Algú s'ha passejat per la Conselleria de Salut...?  Jo sí.

El sistema sanitari català és molt complex. T'ho vaig intentar explicar a tu en privat a través d'un mail quan m'ho vas demanar. Em deuria explicar molt malament perquè observo que no has entès res.

La xarxa sanitària es va desdoblant en sanitat pública "pura" on alguns professionals són funcionaris; després passem al gran sector concertat, alguns centres amb convenis propis, altres amparats en convenis d'ampli espectre; altres centres privats que reben també subvenció pública a través de concerts... Tot plegat molt complicat d'entendre per qui no hi és dins. I tot i així, a nosaltres ens costa molt d'entendre les particularitats d'alguns concerts... Però tot aquest munt de gent no són funcionaris, tal com denuncies en públic... I les condicions de treball són molt variables d'un centre a un altre. Res a veure les condicions de treball a l'Hospital de la Vall d'Hebrón respecte al Consorci Hospitalari de Terrassa per exemple. I pel usuari tot és xarxa pública...

En època de "vacas gordas" els polítics de torn, ja siguin els governs de CIU abans o el tripartit després, no es van voler recordar de nosaltres... Simplement demanàvem equiparar-nos a la resta d'Espanya. Mai se'ns ha escoltat perquè, en contra del que la gent penseu, els metges tenim molt poc de "corporativistes". Aquest tema s'hauria resolt amb una "aturada" fa temps. Però el metge pensa que les vagues no van amb ell. Als convenis se'l considera un assalariat més però no s'hi sent... I així ens va.

És veritat que podem complementar el nostre salari mitjançant la Sanitat Privada, per cert, molt pitjor pagada encara que la pública... Però tampoc s'ha d'oblidar que som els únics professionals que, de manera legal i segons legislació europea, treballem de manera obligada fins a 2200 hores /any. Molt per sobre que qualsevol altra professió. Entendràs que el nostre salari, molt més baix que altres professions, es guanya amb moltes hores d'esforç i dedicació. Per tant, el que cobrem per cada hora treballada és un salari baix.Molt baix. Especialment si tenim en conte que la Carrera de Medicina és la més llarga de totes les existents i que, un cop acabada, s'ha de fer una segona "revàlida" per accedir a la formació especialitzada. La formació mínima d'un metge fins que accedeix a un lloc de treball és de 10 anys. El salari d'aquest primer contracte supera en poc els 2000 euros mensuals. Però tu i qualsevol altre persona li exigirà que "no s'equivoqui" apel.lant a la vocació i a la ètica... Però això no es veu mai recompensat amb diners.

I jo no parlo per parlar. Et pots revisar la legislació europea sobre jornades màximes de treball, aplicades a Espanya única i exclusivament al metge. I et pots revisar els diferents convenis sanitaris, ICS, XHUP, sector privat..., on pots contrastar les dades que t'explico; salaris, condicions de treball, descansos... Tot és públic.

Em parles de que jo comentaré als companys la meva dimissió amb un cafè a la mà... Ja m'agradaria poder fer un cafè amb els companys. Al Coveni XHUP (el meu) llegiràs que disposem de 15 minuts/jornada de treball per descansar; això inclou l'esmorzar... Suposo que no coneixes la vida dins d'un quiròfan; nosaltres ens movem en una zona estèril. Per tant, ens hem de canviar la roba cada cop que entrem i sortim de quiròfan. Tot aquest temps, arribar a la cafeteria i demanar el cafè dóna per mot poca xerrada...

Però no tot és tan dolent com sembla. Aquesta que he exposat és la pitjor part de la sanitat catalana... També és veritat que em sento una persona molt afortunada de poder dedicar-me a allò que m'agrada i guanyar-me la vida en això. Sóc molt afortunat de poder somriure cada dia als meus pacients perquè estic content de ser el que sóc i de fer el que faig... Aquesta és la part vocacional. És clar que hi ha col.legues que no pensen ni actuen de la mateixa manera...

Quan un llença la pedra ha de saber del que està parlant. Especialment quan es dedica a la política de manera professiona,l com és el teu cas... Quan jo vaig estudiar les universitats eren públiques. No es podia escollir com ara. De totes maneres jo no hauria pogut escollir, com potser sigui el teu cas, ja que el meu pare va estar a l'atur des dels 42 anys i a casa subsistíem amb el sou de la meva mare que era bidell en un institut de secundària. Jo vaig estudiar mitjançant beques... I sí, la societat em va donar el que sóc. I penso, potser de manera equivocada, que li he tornat tot el que he pogut i sabut, estudiant primer i treballant després... 

Deixo per últim el tema de les "farmacèutiques"... És tan greu. Tant...!!! Com pot una persona preparada com tu llençar una acusació d'aquest tipus sense cap prova...? Que potser tot s'hi val en política per tal de desprestigiar el contrari ni que sigui amb falsedats d'aquest tipus...? Aquest tema, com molt bé sabràs, és absolutament il.legal. És un delicte. Per tant, si tens alguna prova en contra d'algú t'agrairia que ho denunciessis, però amb noms i conoms, no com a genèric... I no et diré que no hi hagi cassos de corrupció; per desgràcia n'hi ha en tots els àmbits. I en som uns quants els qui, a través de comissions internes, ens dediquem a perseguir-ho i denunciar-ho... Qui ets tu per denunciar quelcom que desconeixes...? 

I, creu-me, porto massa anys en política com perquè ningú em pogui donar cap lliçó de moral al respecte...

Els ideals Víctor es defensen, de manera legítitma, des de diferents punts de vista. Jo vaig començar amb 18 anys a la JNC. Mai vaig militar a CDC fins ara. Els meus ideals continuen intactes. I continuen intactes perquè no necessito ser un professional de la política que cobra per defensar els ideals del partit. Continuo desitjant una Catalunya lliure i independent. I ho faig ajuntant-me amb persones que pensen de manera semblant a la meva. No amb fidelitat cega al partit faci el que faci. Aquesta fidelitat la puc sentir amb el Barça, no amb cap partit polític. Jo sóc el que sóc i penso el que penso i intento respectar a tots aquell que no pensen com jo... El camí que has emprès envers la meva persona és el de la desunió... I així no es guanyen vots. I molt menys es pot avançar cap a la Independència del País... Si el discurs és "o amb mi o contra mi...", em perdonaràs, però a mi em sona a faxisme...

I quan un utilitza  la terminologia "patriotisme" en el sentit de definir-se en el cantó dels bons i situar al que "no és patriota com ell" en el cantó dels dolents... Ets molt jove. Jo vaig tenir ocasió de viure el franquisme. Et ben asseguro que ells utiltzaven molt l'expressió "patria" per autodefinir qui eren els bons i qui els dolents... Creu-me Víctor, t'ho diu algú que sempre ha mostrat i demostrat admiració cap a la teva persona. Però t'equivoques... No sé si sóc o no més patriota que tu, però tan se val perquè si aquest és el camí, el de la crítica fàcil, el de la desinformació, el de situar el món entre bons i dolents..., aquest camí a mi no m'interessa. En aquesta mena de patriotisme jo no hi crec.

Per tot això vaig plegar de CDC. I ho vaig fer en silenci fins que vaig llegir els teus comentaris a través del Facebook en obert. És fàcil apuntar-se a un partit poític quan aquest està de pujada. No és el teu cas ni el meu, que vam entrar quan CiU era una marca a la baixa. Però un ha de saber estar i fer autocrítica quan és amunt de tot per no allunyar-se de la realitat. Jo ho he fet a través de la meva realitat. I en veure algunes reaccions desmesurades en públic, me n'adóno que vaig fer ben fet en deixar-ho. Agraeixo molt el carinyo de la majoria de companys de que m'ha donat suport en privat. Entenen les diferents situacions personals de cada un en cada moment... Jo no m'havia situat en contra de CDC però alguns, amb els vostres atacs personals, m'hi heu situat...

Molta sort,

Jordi Rubio