Espais d'expressió ciutadana

Eduard Puigventós

Els cartells o pancartes són habituals en el nostre espai públic. Per a moltes entitats, és importantíssim dedicar unes hores a enganxar-ne a botigues, locals, o al que jo anomeno pirulins -aquells espais circulars, alts i no massa amples-, per tal de poder obtenir cert ressò. Tot i enviar la informació als mitjans de comunicació locals, i l'avanç que han suposat les noves tecnologies, que permeten fer difusió d'un acte, concert, assemblea, exposició... de qualsevol esdeveniment cultural o esportiu, vaja, el cert és que, al meu parer, continua sent necessari un lloc de visualització al carrer. Ei! No només pel món cultural que vol fer publicitat d'un acte, sinó també per a moltes iniciatives comercials o, com hem vist també aquests dies, per a finalitats polítiques.

A què ve tot això? -es preguntaran. Bé, vaig al gra. Les entitats de Rubí necessiten, com he comentat, un espai on poder-se anunciar. Espais ben visibles, llocs de pas a places i carrers, perquè, desenganyem-nos, no tothom té accés a internet (pensem sobretot en els nostres avis i àvies), o potser no ens ha arribat la notícia a través dels canals habituals on ens informem. De fet, qui no s'ha parat mai a mirar un d'aquests cartells?

Ens trobem, però, que darrerament aquests espais han minvat força. Fa uns anys va aprovar-se una llei amb l'objectiu de protegir les façanes dels edificis, molt sovint plenes de tota mena de papers ('venc àtic', 'faig classes particulars', 'pinto parets', 'inauguració de tal local'...), cosa que trobo bé; però aleshores va succeir que es relegava a les entitats a enganxar la propagada dels seus actes a l'interior de les botigues (ep! mai a fora, sempre a la part de dins, i encara gràcies de la bona voluntat de molts botiguers), o a uns espais habilitats per a tal finalitat - els pirulins que els comentava. On són, però, aquests darrers?

S'han suprimit els de la Plaça Catalunya, Pl. Dr. Guardiet i el de davant dels Jutjats, sense tornar-los a col·locar; n'hi ha només un a Can Fatjó, a la Rambleta Joan Miró, a la Plaça del Progrés, a la vora del Mercat, a davant la Mútua i a la Serreta, sense comptar els plafons de les portes d'entrada al Mercat. Suficients? No, des del meu punt de vista. I encara un mal major: un espai que hauria de ser d'expressió ciutadana, acaba sempre ple d'anuncis d'acadèmies o centres de diversa índole, quan no venen les discoteques de torn de fora el municipi i ho tapen tot. I succeeix el mateix quan és època de propagada electoral; o quan l'Ajuntament encarrega a una empresa que enganxi cartells d'actes que es fan i ho cobreixen absolutament tot, sense cap mena de respecte pels cartells d'unes entitats els recursos de les quals són sovint molt limitats. Per no parlar de la capa de paper que s'hi acaba acumulant i que a vegades té un gruix que déu n'hi do...

Caldria que algú es replantegés aquesta qüestió. En una societat de la informació com ens trobem, no tenim encara clars aspectes que haurien de ser del segle passat. No sé com s'hauria de fer, però el cert és que el model actual, en aquest sentit, no funciona. Perquè tenim una llei, si després ningú la controla i la fa aplicar, i tampoc es posen els mitjans per a arreglar la situació? Això sí: pagant Sant Pere canta, que diu el refranyer, i des de fa un temps han aparegut a les principals vies de la ciutat uns opis on anunciar-se per un cert preu, que complementen als que ja hi havia amb anterioritat. No podríem mirar de fer compatibles les dues opcions?

Eduard Puigventós, historiador local.