Encara hi ha esperança

Carta de Víctor Miras

Sempre ens queixem  que vivim en un país d'aprofitats, de lladres i d'egoistes. Veient el que ens envolta moltes vegades podem caure en l'error de pensar que això és cert. Avui, un ciutadà anònim m'ha demostrat que no és veritat i que si hi ha més gent com ell o ella encara estem a temps d'aconseguir que el nostre món sigui una mica millor.

Concretament, ahir la nit vaig perdre la cartera. Independentment dels diners (que no eren masses), només el fet de renovar tota la documentació i el temps que això suposaria ja se'm feia una muntanya. En aquestes, estava demanant cita prèvia pel DNI que m'han trucat de casa; algú havia deixat la cartera a la bústia i aquesta ho contenia tot, fins i tot els diners.

És en agraïment a l'acte d'aquesta persona que escric aquestes paraules. Algú que en algun moment va trobar la cartera i de forma totalment altruista i anònima s'ha acostat fins a casa, ha deixat la cartera a la bústia i tan sols ha passat una nota per sota la porta dient que se l'havia trobat pel carrer i a on l'havia deixat.

M'agradaria extendre aquest agraïment a tots aquells ciutadans que desinteresadament en algun moment, sense esperar res a canvi, han ajudat de la manera que sigui a qualsevol persona que ho hagi necessitat. Gràcies a petits gestos com aquests encara crec en la bona fe de les persones.

Víctor Miras