Paper mullat

Mireia Gascon

Buscant informació per la xarxa me'n vaig adonar que a Rubí (i suposo que a altres ciutats també), tenim forces plans, ordenances, reglaments, informes i/o mocions que actualment estan 'en desús', residualment 'explotats' o que no s'han executat.
 
En un article anterior ja vaig comentar que, des de que es va aprovar, del Pla de Salut de Rubí no se n'ha sentit ni gall ni gallina (llegir article). Aquest pla presentava sis línies estratègiques d'actuació a realitzar durant 4 anys: la promoció d'hàbits i estils saludables, la millora de l'atenció sanitària a la ciutat (que incloïa la creació d'un Consell Municipal de Salut i d'un Observatori Municipal de la Salut a Rubí), la millora de la qualitat de vida de la gent gran, el control de la seguretat alimentària i de la salut ambiental (sobre aquest segon subpunt en realitat no s'hi presentava cap acció concreta, tot sigui dit de passada), la promoció de la salut mental i la millora de la qualitat de vida de les persones afectades per una malaltia crònica. Doncs bé, portem dos anys i sembla que ben poc s'ha fet des de que el pla es va aprovar.
 
Un altre exemple de document en 'stand by' és el reglament de participació ciutadana (veure), que defineix els mecanismes pels quals la ciutadania pot participar i intervenir en decisions que afecten a la nostra ciutat, i que per cert no estaria malament que tots els ciutadans de Rubí el tinguéssim present. Tot i que des de que es va aprovar al 2006 (veure aprovació) s'han creat alguns consells ciutadans, la participació real de la ciutadania ha estat escassa perquè no s'ha fet una correcta promoció d'aquesta iniciativa.
 
El Pla d'Actuació Municipal (PAM) (llegir PAM), que estableix les línies de treball d'un Govern durant un mandat i que no és un document vinculant i que per llei no té perquè executar-se al 100%, també poques vegades s'acaba complint. Per exemple, en el PAM del 2008-2011, de les onze accions que es volien fer a nivell de Joventut només una es va dur a terme: l'skatepark. D'altra banda, ni tan sols es va arribar a aprovar el POUM (un altre gran tema pendent de la nostra ciutat) i que, per descomptat, ni es va començar a implementar, tal i com estava previst.
 
Fins i tot hi ha ordenances aprovades que després no s'apliquen al 100% (per les raons que sigui), com les ordenances del bon veïnatge i ús de l'espai públic. Només cal veure els 'pirulins' destinats a l'expressió ciutadana, que en el cas de Rubí són utilitzats per les discoteques, entitats àmpliament conegudes pel seu caire reivindicatiu, el seu interès pels temes de ciutat i per ser un lloc de trobada de lliure pensadors.
 
Deixant la ironia de banda, el tipus de document que s'emporta la palma és la moció, definida per l'enciclopèdia catalana com una 'proposició feta en una assemblea deliberant, en un congrés, etc'. A nivell de ciutat, les mocions les presenten els grups polítics, i el ple de l'Ajuntament és qui les aprova (o no). Però les mocions, per molt que em sàpiga greu dir-ho i potser per decepció d'alguns (no gaires), són paper mullat perquè no són vinculants i legalment no hi ha cap manera d'assegurar que el què s'ha acordat, esdevingui una realitat. Les mocions, doncs, són - ara mateix - merament un acord entre un mínim de representants polítics en els plens municipal, que en el moment de la votació els sembla bé el què la moció en qüestió acorda, ja sigui perquè realment s'ho creuen, perquè en realitat no tenen ni idea del tema, perquè toca o perquè si voten en contra podrien perdre alguns vots (és a dir, per quedar bé).
 
Bé, això són només exemples de documents que es fan i que després no es tenen (gaire) en compte. Probablement perquè no hi ha cap mecanisme que permeti exigir responsabilitats polítiques quan aquests acords no s'han complert. I això és un pena, perquè són diners, temps i esforços malgastats per part de tothom; de què serveix una normativa si després no s'aplica? De què serveix un pla si al cap de 4 anys no s'ha fet res del què s'hi proposava? I les mocions, que a vegades porten hores de feina i de discussions (només cal veure el ple de setembre) per tal de que hi hagi un mínim de consens entre els diferents partits polítics i que aquests l'aprovin? Tot plegat dóna la sensació de que es fa perquè toca, però no perquè realment hi hagi voluntat de que el què s'acorda es dugui a terme. Estaria bé que de cara al futur es plantegessin i s'aprovessin plans, ordenances, mocions o acords que després s'apliquin i que es tradueixin en una millora per a la ciutat. Sinó, no val la pena esmerar-s'hi gaire temps. O potser calen mecanismes que penalitzin l'estultícia?

Mireia Gascon, toxicòloga ambiental del CREAL i vinculada al moviment associatiu de Rubí.