Habemus voluntat política?

Alternativa Ciutadana de Rubí (ACR)

Fa poc, es va publicar un article a Rubitv.cat on la seva autora, la Marina Dolset, es preguntava si habemus (teníem) Pinar o no (veure article), referint-se a l’equipament sociocultural que es troba en aquest barri perifèric de Rubí, i que, segons el web de l’Ajuntament, havia de prestar al barri tota una sèrie de serveis i espais socioculturals. Malauradament, sembla que, tot i la seva recent inauguració, el centre no està en funcionament.

Certament, això és un problema per aquest barri de Rubí, però sembla que el problema és més aviat un problema generalitzat de com s’entén el món sociocultural a la nostra ciutat, on sovint les accions, idees o pors polítiques passen per sobre dels moviments socials i culturals que bullen i es mouen a Rubí. Part d’aquest problema generalitzat és que no tenim un Pla d’Equipaments Culturals (PEC) ben definit i viable que determini els equipaments que tenim, quines han de ser la seves funcions i serveis, i si és viable mantenir certs equipament oberts al públic (mantenir tots aquests equipaments té un cost important, per tant, cal que el màxim de ciutadans en gaudeixin i en facin ús. Potser calen menys però millors?). Recordem que aquest pla, o com a mínim la definició dels usos de cada equipament, han estat llargament reivindicats per les entitats, els moviments socials i també grups polítics.

És més, en un altre article a Rubitv.cat, aquest cop de l’Ismael Blanco, ja es plantejava la necessitat d’un debat ciutadà sobre els usos que han de tenir els diferents equipaments de la ciutat (veure article). Perquè, tal com es comentava en el mateix article, a Rubí no tenim una carència quantitativa d’equipaments, sinó més aviat algunes mancances qualitatives significatives. És a dir, espais en tenim, però mal o infrautilitzats.

Algú podria dir que sí que hi ha un PEC, el que finalment es va donar a conèixer el febrer del 2011, però el problema d’aquest PEC és que és totalment cec a la realitat de Rubí i caduc, primer de tot perquè aquest Pla el van redactar professionals que no eren de Rubí i contractats per la Diputació, enlloc de que fossin tècnics del propi Ajuntament que, entre d’altres coses, coneixen millor la realitat sociocultural de la ciutat. Segona, perquè només un parell d’entitats i alguns polítics i tècnics de cultura van ser entrevistats per poder analitzar i definir els usos de cada espai. I, finalment, perquè aquest PEC es basa en un POUM (Pla d’Ordenació Urbanística Municipal – per cert, habemus POUM?) que està totalment desfasat i és inviable econòmicament. Certament, per a la redacció d’aquesta versió del PEC no hi va haver ni debat ni participació de les entitats i la ciutadania. I això ja es deia a l’article de l’Ismael. Per tant, el problema no és si habemus o no Pinar, el problema és si habemus o no un PEC amb cara i ulls, participatiu i valent que permeti que centres com el del Pinar funcionin i siguin viables. Però sobretot, la pregunta és si habemus voluntat política de fer les coses diferents en l’àmbit sociocultural i de l’associacionisme a Rubí.

Alternativa Ciutadana de Rubí (ACR).