Girem la truita?

Mireia Gascon

Fa prop d'un any ja vaig fer un article sobre el tema residus (llegir article) on parlava de què podem fer com a ciutadans per reduir-ne la generació o bé reutilitzar-los. Avui en torno a parlar i, tot i que sento ser pesada amb el tema, crec que més que mai, entre la polèmica de l'envàs on vas.cat i la problemàtica dels abocadors a Rubí, cal parlar-ne. Més en concret, cal posar sobre la taula quin model de gestió de residus volem seguir, tant a Rubí com a Catalunya, per poder fer més sostenible quelcom que cada cop més se'ns escapa de les mans. I, d'altra banda i potser el més important, quin paper hi hem de jugar els ciutadans en tot això.

Partint de la premissa que sense justícia ambiental no hi ha justícia social, cal començar a repensar com ens ho farem d'ara en endavant per gestionar uns residus que cada cop van en augment. Fa poc vaig llegir un article on es donaven dades preocupants a nivell de l'Estat Espanyol: els envasos de plàstic s'han triplicat en 20 anys, els de vidre han augmentat un 45% en 12 anys i el consum de begudes enllaunades com la cervesa o els refrescos han augmentat un 655% (!!!!) i un 143%, respectivament, en 13 anys!. Amb aquestes dades a la mà crec 'que no hase falta desir nada más', no? Ens hem de posar les piles en el tema residus si un dia no volem viure a sobre d'una abocador, i tal com van les coses, només s'aconseguirà des de la pressió i el moviment ciutadà. I aquí és a on vull anar a parar.

Fins ara, moltes entitats i associacions a Catalunya han estat demanant i pressionant per tal que al nostre país s'implementi el que es coneix com a Sistema de Dipòsit, Devolució i Retorn (SDDR), que s'ha demostrat ser força efectiu en molts països, com Holanda o Alemania, o fins i tot els Estats Units. No m'allargaré a explicar-ne les avantatges, ja que les podeu llegir en el mateix article (no és gaire llarg) que us he citat abans. Però com a dada curiosa, voldria remarcar que els envasos reutilitzats tenen un potencial d'impacte climàtic un 50-60% menor que els d'un sol ús. I a més, redueixen la necessitat de tenir abocadors. Així doncs, i ja que Rubí és una ciutat que viu de primera mà la problemàtica dels abocadors, potser és hora que la ciutadania comenci a donar suport de forma més explícita a aquestes entitats i a reclamar als seus governants, en especial a la Generalitat, que reformulin el model de gestió de residus actual. Penso que, després de la campanya que s'està fent a Rubí per dir no als abocadors, aquest és el pas lògic a seguir. Hem de demostrar que tenim i volem alternatives a com s'estan fent les coses actualment, i hauríem de ser capaços de fer-ho, no només a nivell de ciutat, sinó a nivell de comarca i de país. Només així farem possible la reducció i reutilització dels residus que generem. Si no hi ha un canvi dràstic en les maneres de fer actuals, el problema dels abocadors es farà molt més punyent. Així doncs, hauríem de preveure i prevenir situacions que poden ser molt complicades de gestionar, i els ciutadans hi tenim molt a dir.

Finalment, i com a reflexió final, la gestió dels residus fins ara s'ha enfocat en dues vessants: com un tema enutjós que fa nosa a les administracions i com un negoci per a certes empreses del sector.  Hauríem de canviar aquest  panorama. Cal afrontar el repte dels residus tenint clar que cal reduir-los, i això només es pot fer en el context d'una societat que ha repensat el seu model productiu i els seus objectius.  Alguns han escrit que l'actual crisi econòmica servirà per fer aquest gran canvi cultural. Però les declaracions dels responsables politics i econòmics del país ho ignoren i sembla que només somien en 'tornar a créixer'.  Potser ha arribat el moment de treballar per girar la truita?

Mireia Gascon, toxicòloga ambiental i vinculada al moviment associatiu de Rubí.