Més enllà del bus i de l’illa

Col·lectiu Rubí Espai Comú (cREC)

La polèmica al voltant del pas del bus per l'illa de vianants ha dut (i durà) cua. El canvi de recorregut de les línies del bus que passen actualment per l'illa és una de les mesures compreses en l'acord de govern entre ERC i el PSC, però la seva implantació requereix el suport (per activa o per passiva) d'alguna altra força política que permeti obtenir la majoria necessària. Els partits de l'oposició, però, es mostren poc inclinats a donar-li suport, potser perquè tenen dubtes sincers sobre la conveniència de la mesura o, potser, perquè no es resisteixen a la temptació de fer mal al govern burxant en una ferida que pot perjudicar la coalició PSC-ERC, deixar en mala posició al principal promotor d'aquesta iniciativa (ERC), i alimentar les fortes divisions internes dins del PSC. Segurament, en l'actitud dels partits hi entren en joc, també, els càlculs electorals, de manera que pocs s'atreveixen a portar la contrària a l'únic actor de la societat civil que, fins ara, s'ha mostrat actiu en aquest conflicte, les associacions de veïns (AAVV) dels barris que se senten més afectats.

Estem davant d'un d'aquells casos en què els costos de l'actuació de l'administració recauen sobre un col·lectiu concret (en aquest cas, els usuaris del bus, residents en determinats barris i representats per algunes AAVV), i els beneficis són difosos, en el sentit que s'estenen sobre un col·lectiu de gent dispers, sense una identitat clarament definida i, sobretot, sense cap organització que representi els seus interessos (els usuaris de l'illa, que no només són veïns i veïnes del centre, sinó de tota la ciutat, i que són els que actualment han d'assumir els costos del pas del bus). Davant d'aquest tipus de circumstàncies, el que passa sovint és que el col·lectiu més ben organitzat i més cridaner és el que decanta la balança al seu favor, malgrat que aquest grup no sigui necessàriament el majoritari, com sembla que succeeix en aquest cas en concret, on segons l'estudi encarregat per l'Ajuntament, 9.000 persones passegen diàriament per l'illa, per 1.250 que fan ús del bus. La imposició de la minoria cridanera per sobre de la majoria silenciosa encara té més probabilitats de produir-se en un context de debilitat del govern com el que es produeix a Rubí en aquest mandat. El reequilibri de la balança a favor d'una illa sense busos necessita, entre d'altres coses, que altres grups socials contrarestin la pressió que actualment estan exercint certes associacions veïnals.

El col·lectiu que acabem de constituir, el cREC (col·lectiu Rubí Espai Comú) vol posicionar-se en aquest debat, decantant-nos clarament a favor del canvi de recorregut del bus. cREC és un col·lectiu de persones preocupades per la qualitat de l'espai públic a Rubí, tot partint d'una visió global de la ciutat, i per tant no circumscrita a cap polèmica concreta com pot ser la del bus per l'illa. No obstant això, no volem deixar de posicionar-nos en un tema que considerem de gran transcendència per a la qualitat de l'espai públic a la ciutat. La nostra postura en aquest sentit és clarament favorable al canvi de recorregut, perquè aquest canvi permetrà avançar en el procés de reconquesta ciutadana d'un espai central de la ciutat històricament monopolitzat pel trànsit motoritzat. La remodelació dels carrers del centre duta a terme en els anys 90 va permetre reduir el trànsit, però no va ser suficient perquè Rubí disposés d'un centre per a vianants equiparable al de les ciutats del nostre entorn. Va ser una gran oportunitat perduda. La creació de l'illa va suposar l'eliminació dels cotxes (amb l'excepció normal dels residents), però ens ha deixat com a rèmora el trànsit dels busos, vehicles motoritzats de gran envergadura que, malgrat acompleixen una important funció social, impedeixen la plena apropiació ciutadana d'aquest espai. El canvi de recorregut del bus, fet amb sensibilitat respecte les necessitats dels usuaris, és una passa més, necessària, tot i que insuficient, en el procés de pacificació del trànsit en el centre. Els decisors públics haurien de tenir present que cap de les passes donades en el passat en aquesta direcció ha estat exempta de polèmica, malgrat que, un cop presa la decisió, la gran majoria de la gent ha acabat gaudint-ne i per tant ja no acceptaria que es donés cap passa enrere: algú reivindicaria, avui, que tornessin a passar els cotxes per l'illa de vianants?

El nostre col·lectiu, però, lamenta que la discussió al voltant d'aquest tema s'hagi centrat en la dicotomia 'bus sí o no', desaprofitant-se així l'oportunitat que se'ns presenta per tenir un debat més de fons sobre el model d'espai públic que desitgem per a Rubí. El tema del bus és només un símptoma, però no és el problema de fons. El problema és que tenim una ciutat greument mancada d'espai públic de qualitat, un fet fàcilment constatable quan la comparem amb els municipis del nostre entorn, on abunden els carrers per a vianants, els carrils bici, les places i les zones verdes... El fet de disposar d'espai públic de qualitat incrementa significativament la qualitat de vida de les persones, afavoreix les relacions socials, millora la imatge de la ciutat, promou l'activitat comercial, i propicia que la gent s'identifiqui i participi en allò col·lectiu.

La definició del model d'espai públic i, més en general, del model de ciutat, reclama visions a llarg termini i generositat per part de tots els agents, particularment dels partits polítics. Només així serà possible arribar a acords que permetin transformar positivament la ciutat.

Col·lectiu Rubí Espai Comú (cREC)