Qui ha sanejat l'Ajuntament?

Ignasi Mir

Si parléssim de qualsevol dels municipis que ens envolten, aquesta pregunta seria allò que popularment coneixem com una 'pregunta tonta'. Durant els darrers dos anys, la pràctica totalitat dels municipis de Catalunya han superat la baixada d’ingressos i han rebaixat el seu nivell d’endeutament i ho han fet gràcies a un esforç col·lectiu de treballadors (amb disminució de sous i augments de jornades laborals), ciutadans (augment d’impostos i taxes), millora de l’eficiència en la gestió i l’aturada en sec de les inversions i les obres.

Rubí no és una excepció. Però amb una diferència important, la velocitat en què ho ha fet. L’Ajuntament de Rubí havia arribat a endeutaments molt perillosos, amb ràtios al voltant del 90%, però en només dos anys ha disminuït el deute en gairebé 16 milions d’euros!!, amb un  deute actual de 53 millons d’euros i una ràtio del 66%, per sota del límit posat per l’Estat. No conec cap ciutat de l’entorn que hagi fet quelcom semblant amb tan poc temps.

Com s’ho ha fet? Quina diferència hi ha entre Rubí  i els altres municipis? Està clar que ni la reducció dels sous dels treballadors municipals ni la baixada dràstica de les inversions ho poden justificar perquè aquests factors s’han produït en la mateixa mesura a tots els municipis.

Els responsables municipals no en tenen cap dubte: l'eficiència i racionalització en la gestió han permès sanejar l'Ajuntament. 'Els romanents positius són fruit de les polítiques d’austeritat i de racionalització de la despesa que ha aplicat l’Ajuntament de Rubí des que es van detectar els primers símptomes de la crisi econòmica'. Aquesta cita està extreta de la nota de premsa de l’Ajuntament i, junt amb algunes declaracions de responsables municipals, vindria a explicar que el criteri diferencial de Rubí amb la resta de municipis és l’eficència en la gestió. És a dir, que l’Ajuntament de Rubí optimitza millor els recursos i això li ha permès generar superàvits que redueixen el deute. Vaja, que per donar els mateixos serveis, gastem menys que la resta.

A priori, els ciutadans ens hauríem de refiar totalment del que afirma a l’Ajuntament. O no. Fins fa pocs anys, seria molt complicat analitzar-ho, però  gràcies a la millora de la transparència de les administracions i, especialment, a la plataforma www.sielocal.com, qualsevol ciutadà pot veure si les dades quadren amb les afirmacions municipals.

Per comprovar-ho, la millor fórmula és estudiar la despesa per càpita que trobem a Sielocal. Doncs bé, Rubí téuna despesa de 965,58 euros/habitant, semblant o inclús molt superior als muncipis propers amb perfil socio-econòmic semblant (Sabadell, Terrassa, Sant Boi, Sant Feliu, Cerdanyola, Ripollet, Montacada, etc.). No em sembla pas que aquestes dades certifiquin una gestió més eficient...

Només queda una resposta possible: Rubí ha pogut tenir grans superàvits perquè comparativament té més ingressos que els municipis de l'entorn i la major part d'aquests ingressos provenen d'un dels IBI més alts de la provincia. A la xarxa podem consultar 2 dades que ho confirmarien:

- Pressió fiscal: A Rubí  és de 784 Euros per habitant,  molt superior als municipis propers amb perfil socio-econòmic semblant (Sabadell 506, Cerdanyola del Vallès 627,Terrassa 508, Ripollet 466 o Montcada i Reixac 732).  

- Pes de l'IBI sobre la totalitat dels impostos. Segons un estudi realitzat per la CECOT a 10 ciutats de l'entorn de Barcelona a finals del 2012, Rubí és, juntament amb Sant Cugat, on el pes d’aquest és més alt dins dels ingressos muncipals (41%). I això que Rubí és una de les ciutats amb més industria de Catalunya!!

- De fet, l’estudi de la CECOT assegura que l’IBI a Rubí és un 60% més alt que a Terrassa, Sabadell o Badalona. Inclús amb la rebaixa pel 2014 encara estarem per sobre de la major part de muncipis!!!

Segons aquest estudi, si féssim l’exercici hipotètic d’haver reduït una mitjana del  30% l’IBI dels últims dos anys, encara el tindríem per sobre de la major part de ciutats de l'entorn, però l'enorme superàvit de les finances locals no existiria i continuariem com al 2010, sent una de les ciutats de Catalunya més endeutades. Curiós, no?

Per acabar-ho d’arreglar, el titular de la nota municipal que s’assegura que 'L’ajuntament és un dels municipis més sanejats de Catalunya' tampoc quadra amb les dades intermuncipals. No només la ràtio d’endeutament (66%) estaria molt pròxima a la mitjana de Catalunya i bastant allunyada dels municipis grans més sanejats com Terrassa, Sabadell, Ripollet o  la mateixa  Barcelona, sinó que respecte la ràtio d’endeutament per càpita encara en sortiríem més mal parats. 

Cada ciutadà de Rubí deuria 756,53 Euros, bastant més que la mitjana provincial (651,38 Euros/habitant) i més que la resta de municipis importants de la comarca  (Terrassa 573,65; Sabadell 677,60; Ripollet 235,22; Montcada i Reixac 478,3;, Cerdanyola del Vallès 574,16) amb l’excepció de Sant Cugat (820,51).

En resum, les dades intermuncipals contradiuen el discurs municipal. Segons aqueestes, Rubí no és, ni de bon tros, un dels municipis més sanejats de Catalunya i, sobretot, l’enorme reducció del deute no s’ha produït perquè l’Ajuntament gestioni millor els recursos. De fet, el tret diferencial amb altres municipis que explicaria la gran millora seria que té un IBI bastant més alt.

M'agradaria pensar que l'anàlisi és incompleta i que els responsables de l'Ajuntament no juguen amb les dades econòmiques per posar-se mèrits que són principalment de la ciutadania, però reconec que sóc escèptic. Com a molts altres, frases com el 'no hay crisis' d'en Zapatero o 'no subiremos el IVA' d'en Rajoy m'han fet perdre la credibilitat en la majoria dels polítics.  I és que jo no estic ni molt menys en contra que hi hagi impostos alts, sinó de la poca sinceritat que sovint hi ha entre la classe política a tots nivells. Estatal, nacional o local. Tant me fa.

Dit això, espero estar equivocat.

Ignasi Mir, enginyer de Camins.