El carrer més maltractat de Rubí

Ignasi Mir

Diguem-ho clar, els vianants de Rubí no gaudim dels carrers més agradables de la comarca. Per acabar-ho d'arreglar, tenim la mala sort de viure al costat d'un dels municipis més rics de Catalunya i, és clar, les comparacions són molt cruels. Però quin diríeu què és el carrer més maltractat de la ciutat? No vull dir el més conflictiu ni el més lleig. Vull dir el carrer que pitjor ha portat el pas dels anys, el carrer que quan ens toca passar-hi l'intentem evitar, el carrer on la convivència amb els vehicles és més difícil.

Quan ho discutim amb amics o veïns, tenim la tendència a pensar que és el nostre o el d'alguns dels nostres familiars. Tan subjectiu és? Intentem-ho racionalitzar. Hi ha quatre factors bàsics que hi poden influir: l'accessibilitat pel vianant, la velocitat del vehicles i la quantitat de vehicles que hi passen en comparació a la quantitat de vianants.

L'accessibilitat pels vianants depèn, bàsicament, de l'amplada dels carrers. Aquí trobem dos grans grups, els carrers amb amplada superior als 7 metres i els que tenen una amplada inferior. La principal diferència és que en aquests últims, si es volen garantir els 90 cm de pas pels vianants contemplats per la normatives d'accessibilitat, l'amplada no és suficient per tenir-hi aparcament en superfície. La majoria de carrers de Rubí corresponen al primer grup però, en canvi, els carrers de la Plana del Castell i del Centre, amb l'excepció del carrer Major o Fondo, i Maximí Fornés/Pau Clarís, tots corresponen al segon grup. Paradoxalment, molts d'ells mantenen l'aparcament o, encara que no el mantinguin, les seves voreres no compleixen aquests 90 cm.

Respecte al número de vehicles els podem dividir en tres grans grups: els vials amb molt trànsit (més de 5.000 vehicles /dia), trànsit alt (entre 1.000 i 5.000 vehicles/dia) i els de trànsit baix.  En canvi, la velocitat dels vehicles depèn de factors més físics com ara la longitud de carrer sense cruïlles o l'existència de senyalització o elements dissuasius a la calçada.

A partir d'aquests factors, podem concretar més? Personalment, descartaria els vials principals de la ciutat (carrer Maximí Fornés, carretera de Terrassa, avinguda de l' Estatut o carrer Edison), perquè el problema recau més amb el número de vehicles que hi passen que no pas amb les seves característiques físiques i on la solució ha de venir precedida d'un canvi important en la mobilitat de la ciutat. També descartaria els carrers dels ponts (sant Joan i Cadmo) per raons semblants.

La resposta, doncs, hauria d'estar dins del grup de carrers amb trànsit alt i amplades menors al 7 metres. Es tracta dels carrers Espoz i Mina, Cervantes, Llobateras, Montserrat, Nou, Magallanes, Terrassa, Sant Gaietà i Virgili. A Cervantes, Espoz i Mina i Llobateras fa temps que es van ampliar les voreres correctament. Magallanes i Virgili, en canvi, mantenen els aparcaments de vehicles i les voreres no són ni molt menys accessibles. El carrer Virgili és un cas especialment curiós, ja que va  patir un augment desproporcionat de pas de vehicles arran de la vianització del carrer major i no s'ha fet res per canviar-ho. També el carrer Terrassa podria ser un bon candidat perquè hi ha un tram amb voreres insuficients i on alguns cotxes provinents de la l'Escardívol entren massa ràpid.
El meu candidat, però, és el carrer Sant Gaietà. Ho té tot: molt trànsit, carrer estret i amb vehicles circulant a una velocitat superior als 50 km/h, quan clarament la velocitat hauria d'estar limitada als 30km/h (les anomenades zones 30 per a carrers).  Fa uns anys, amb bon criteri, es va eliminar l'aparcament i es va ampliar una de les voreres, però al no tocar l'altra, l'espai pels vehicles ha quedat totalment excessiu. Aquesta amplada i el fet de què es tracti d'un carrer molt llarg i sense cruïlles ha portat a velocitats totalment fora de lloc.

Els veïns són plenament conscients del problema i per això han recollit més de 60 signatures que van fer arribar  a l'Ajuntament fa mesos. Malgrat que l'Ajuntament es va limitar a donar una resposta de cortesia sense cap concreció (tipus Rajoy), estic segur que també n'és conscient del conflicte però no posa fil a l'agulla degut a l'estratègia econòmica dels últims anys de reduir les inversions a la mínima expressió. No comparteixo gens aquesta política. A banda de col·laborar amb l'atur del sector de la construcció (es tracta d'una retallada social més), eliminar les inversions es basa en el criteri que aquestes no són prioritàries, independentment de l'objectiu de la inversió. No dubto que hi hagi inversions més que posposables, però segur que hi ha varies despeses que l'ajuntament podria eliminar o suspendre abans de, per exemple, deixar el carrer Sant Gaietà tal com està ara. No deixar a mitges l'adequació de carrers com aquest permetria eliminar un punt de risc d'accidentalitat i garantir l'accessibilitat de molts veïns i, per tant, hauria de formar part de les polítiques socials i de seguretat de qualsevol municipi.

Ignasi Mir, enginyer de Camins.