Consideracions constitucionals

Dani Pernas

Molt sovint, massa pel meu gust, ens veiem immersos en debats eteris i estèrils sobre la vigència de la Constitució on sempre utilitza, qui vol deixar clar que és intocable, la frase convertida en mantra 'aquella que nos hemos dotado entre todos y que todos hemos votado', i així repetida fins la sacietat. Precisament d'aquesta frase en vull parlar, doncs cal deslliurar-nos de fantasmes, mentides i falsedats per a poder jugar tots el mateix joc. Posem-ho en context:

La Constitució Espanyola va ser aprovada per referèndum el llunyà 6 de desembre de 1978 amb un gran marge a tot l'Estat de vots a favor, exceptuant el País Basc on el resultat de la consulta popular va ser negatiu. Els principals partits polítics del moment (UCD, PSOE, AP, PCE...) van donar suport a la Constitució, a causa de la imperiosa necessitat de dotar a l'estat espanyol d'un marc constitucional homologable a les principals democràcies europees. Aquesta Constitució té la gènesi el 15 de juny de 1977 amb les eleccions per escollir unes corts constituents, això és, dotar a l'estat espanyol d'una Constitució i superar la legalitat franquista vigent en aquell moment.

Les eleccions les va guanyar l'UCD d'Adolfo Suárez, qui va encarregar d'immediat la creació d'una comissió amb el propòsit de redactar el futur text constitucional. Aquella comissió, o millor dit, ponents de la Constitució, va ser integrada per un seguit de diputats dels principals partits amb representació parlamentària.

És fàcil doncs, advertir que la Constitució va ser ideada, redactada i votada en un context complex, insegur i ple de presses per superar una etapa que una part important de l'estat volia oblidar quan més aviat millor, i una altra part, també gran, volia perpetuar.

Al capdavall, la societat de l'època va haver de votar una Constitució que, per poca cultura i tradició democràtica,  no podien valorar amb precisió el seu abast tan legal com històric al llarg dels anys, o d'altra banda, obrir les portes a la perpetuació d'un règim opressor al que havien estat sotmesos al llarg de 40 anys.

Ara bé, per a que l'afirmació que ens concerneix fós estrictament certa i no admetés discussions, hauríem de saber quants dels vius d'arreu de l'Estat espanyol avui en dia, vam tenir la possibilitat de votar-la, i per a ser rigurosos, dels que estaven en edat legal de votar-la, fer l'extrapolació percentual dels vots a favor en aquella època:

Segons l'INE (Instituto Nacional de Estadística) a data juliol del 2013 a l'Estat espanyol hi ha un total de 41.739.166 persones censades, de les que 13.034.455 corresponen al rang d'edat de 54 cap amunt que, al cap i a la fi, són els que l'any 78 tenien 18 anys, l'edat legal per a votar la Constitució. Resumint, i aplicant una simple regla de 3, constatem que tan sols en un percentatge del 31,22% de la població viva avui en dia, es podria aplicar la ja esmentada frase.

Si a això li afegim que el percentatge de vots a favor el 1978 va voltar el 92%, i aplicant aquest factor de correcció, podem dir amb més o menys precisió que uns 11.991.699 dels vius censats a l'Estat espanyol avui, van votar a favor i es van dotar de la Constitució, o el que és el mateix, un 28,73%.

Per si això no fos prou, del Consell de Ministres que avui en dia governa Espanya i que ens repeteix un cop rere l'altre el mantra, sorprèn observar que com a mínim Soraya Sainz de Santamaria (any 71), Fàtima Bañez (any 67), Garcia Tejera (any 68) i segons el mes que va néixer De Guindos (any 60), de cap de les maneres van votar la Constitució que ells mantenen de forma mentidera que la vam votar tots, aproximadament un 30% del Consell de Ministres.

Comptat i debatut, només em queda dir que la Constitució ni l'he votat ni em representa, ni a mi, ni a molts d'altres menors de 54 anys.

Per què? Perquè jo vull ser responsable del que jo voto i no ser esclau del que uns altres van votar en un temps i circumstàncies molt diferents a les actuals.

Dani Pernas, membre de la Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana.