Confessions d’un conductor rubinenc

Juan Francisco Caturla

Per circular pel centre de Rubí s’ha de ser d’una pasta especial, o acumular paciència, destresa i educació durant llargues temporades d’entrenament per poder sortir indemne del caos que impera en els carrers del nostre poble qualsevol dia.

Ja sé que molts em diran que no agafi el cotxe per circular pel centre, que és antiecològic, i que va en contra de la salut i el canvi climàtic. Però, no és precisament Rubí un poble molt disseminat? Les distàncies des de les rodalies fins al centre o a l'estació de Ferrocarrils són bastant considerables i a vegades no es tracta de ganes o actitud, simplement és una qüestió de temps de desplaçament.

I la bicicleta? És rara avis a Rubí, per l’orografia del terreny i per la gairebé total inexistència de carril bici. He de reconèixer que també hi ha transport públic i en aquest cas als conductors d’autobús els haurien de donar el Nobel de la conducció per ser capaços de moure uns monstres tan grossos com els autobusos urbans de Rubí per les dreceres empinades que configuren el teixit urbà de la ciutat.

Tornant als conductors particulars que breguem a diari amb les bandes elevades de goma, posades voluntàriament, els passos de zebra elevats, els sots posats sense voler, les vorades tallants, les cruïlles sense visibilitat, els 'repechons' desaforats i la massificació que guarneix el nostre poble, he de dir que som gent soferta. Hi ha molts greuges que hem d’empassar-nos i un d'ells seria el tema del aparcament. No cal dir que ni en somnis veurem mai l’Escardivol convertit en un pàrquing soterrani com Déu mana, que permetés deixar el cotxe i gaudir d'un passeig pel centre. Tampoc podem pensar en els pàrquings de pagament de la plaça de Salvador Allende o la plaça Onze de Setembre com una solució a la mobilitat. Són clarament insuficients, amb entrades i sortides endiabladament estretes i complicades, i amb places de pàrquing per a contorsionistes, ja que amb el cotxe ben aparcat no hi ha més de 20 centímetres entre cotxe i cotxe.

I si entrem una mica més a fons a l'Escardivol actual? Jo no sóc una eminència en ordenació urbana, no sóc l’inspector de policia, ni un expert en mobilitat, però m’atreviré a criticar el traçat del aparcament amb la sola eina a les mans del sentit comú. Per on voleu començar, per l’entrada o per la sortida? Té algun sentit que els cotxes que entren s’hagin de creuar amb els que surten? Perquè això passa a l’Escardivol. I a la sortida, té algun sentit que tornin a creuar-se els destins dels que volen sortir amb els que volen quedar-se? Costaria molt entrar per un cantó i sortir per l’altre sense haver de creuar aquestos dos propòsits?

En quan a les places de color taronja, d'estada curta, resulta que són les més inaccessibles, un altre triomf del senyor del caos. Al cap d’un temps es varen adonar i van intentar arreglar-ho una mica invertint la direcció d’un dels carrers d’accés a les places taronja. És a dir, el geni dissenyador, acceptà que la seva creació era bastant millorable i canvià la direcció d’un carrer. Un altre tret característic de l’Escadivol, tot i que en aquest cas es pot entendre, és que les places tornen a ser molt reduïdes buscant el màxim aprofitament de l'espai. El mateix passa a l'aparcament del Rubí+D, que és de places estretes i que en alguns punts mostra un traçat que podríem dir curiós, com aprofitant l’orografia del terreny.

Definitivament, baixar al centre amb el cotxe no és gens recomanable, especialment per a la salut mental.

Juan Francisco Caturla, veí de Rubí.