
La pobreza no está sólo para atenderla, sino también para solucionarla
Ana Maria MartÃnez
'La pobreza no está sólo para atenderla, sino también para solucionarla'. Aquesta frase no és meva, la trobaran escrita en la façana d’un edifici del carrer Doctor Robert, molt a prop de la Plaça Catalunya. I tot i no ser meva la subscrit plenament.
És una excel·lent sÃntesi del que està succeint avui al nostre paÃs. El moment més alt de creixement de la pobresa i les desigualtats socials, coincideix amb una forta davallada de les polÃtiques de lluita contra la pobresa. La crisi econòmica, però sobretot les respostes dels governs central i autonòmic, en mans de partits de la dreta, està dibuixant un escenari amb les següents caracterÃstiques:
1. Una generació de processos d’exclusió social. Cada dia que passa més gent queda fora dels sistemes bà sics de l’estat del benestar social: salut, educació, serveis socials i protecció seguretat social. Amb el pretext de les dificultats econòmiques, la ciutadania veu minvat l’accés a drets fonamentals i a polÃtiques afavoridores de la inclusió social.
2. El trencament de la cohesió social. Cada dia que passa la nostra societat camina cap una fractura social, trencant la necessà ria cohesió social. El nombre de persones i famÃlies que tenen una situació socioeconòmica dins de la lògica de la supervivència és major a mesura que passen els mesos. Les diferències entre els diversos segments socials cada cop són més altes. Caminem cap a una societat de lògica neoliberal, cap allò que es coneix com la societat dels 3 terços: una elit cada vegada més rica, una massa de treballadors que entrarà i sortirà d’un mercat laboral precari i inestable i una part formada per la ciutadania definitivament exclosa i sense possibilitat de retorn. Un estat, com el nostre, que es defineix constitucionalment, com SOCIAL i de DRET, no pot permetre, governi qui governi, que es trenqui la cohesió social. Els responsables, els governats, han d’orientar les accions cap al manteniment de la cohesió social: les diferències entre els diferents segments de la població, no poden ser tan altes que generin desigualtats, exclusió i marginació. Actualment la visió de les polÃtiques socials es centren en l’atenció a l’exclusió social -'la pobreza no esta sólo para atenderla (...)'-. S’ha perdut la visió de les polÃtiques en lògica d’inclusió social, -'(...) sinó también para solucionarla'-.
3. La visió de les polÃtiques socials en clau assistencialista. La realitat social i econòmica, les prioritats dels governs central i autonòmic i, sobretot, les retallades dels sistemes de protecció social fonamentals, fa que els dispositius de serveis socials, orientats per la mateixa visió de govern, cada vegada més ens veuen avocats al desplegament de polÃtiques assistencials, i massa sovint amb models assistencialistes. Les normes legislatives bà siques que es van aprovar, durant els governs d’esquerres, dins del perÃode 2003-2011, tanta nivell estatal com autonòmic, dibuixaven un dispositiu de serveis socials fonamentat en els drets, (quarta pota de l’Estat del Benestar), orientats clarament cap al foment d'accions de promoció social, de lluita contra les desigualtats socials i promotores de polÃtiques des de la visió de la inclusió social. Aquests models estan en vies d’eliminació.
El mateix dispositiude serveis socials, sobretot i especialmenten el nivell local, s’ha vist obligat per la dramà tica situació de les famÃlies, a canviar i girar les lògiques, seguint una mà xima: sense les garanties de tenir les necessitats socials bà siques cobertes: sostre i alimentació, és impossible fer altres polÃtiques. Els ajuntaments hem hagut dededicar els esforços a cobrir les necessitats bà siques. El conjunt dels tècnics i dels recursos econòmics ha calgut adreçar-los a fer possible que la gent tingui tenir més opcions d’accés a l’habitatge, que pugui pagar els subministrament bà sics, que pugui menjar.
La fractura social la paren com poden les administracions locals. Poques són, les energies i els recursos de les administracions superiors, per a promoure les accions necessà ries per impulsar lògiques d’inclusió social. Estem en època de necessà ria austeritat i, per tant, prima la priorització i l’aplicació de criteris que ens ajudin a garantir la qualitat, especialment en aquells serveis de responsabilitat pública, aquells que s’acullen al dret subjectiu de l’usuari i a les competències municipals més bà siques dels serveis socials d’acord al desplegament de les lleis. Aquest nou marc imposat pels poders econòmics, que devaluen l’accés als sistemes de l’estat del benestar social, té un efecte en el sistema de serveis socials: estan empenyent als serveis socials a ser ellloc de beneficència i caritat. Atendre als exclosos amb recursos de contenció, que no ajuden a sortir de l’exclusió. Per últim, per fer possible la lluita contra la pobresa, no basta únicament la feina dels serveis socials, sent necessà ria, no és suficient, calen afegir la importà ncia vital que tenen les à rees de govern d’educació, de treball, de salut, d’habitatge i de seguretat social, en l’accés i el manteniment d’una vida digne de la ciutadania en un estat del benestar social. Les polÃtiques d’aquests à rees són fonamentals en la vida de la ciutadania, de fet les determinen.
Els serveis socials per tal d’acomplir la seva funció social, precisen del desplegament de polÃtiques actives d’ocupació, de polÃtiques passives amb finalitat de protecció en moments d’atur, de polÃtiques d’accés i manteniment al dret a un sostre digne i de polÃtiques d’èxit del procés d’escolar. Esperar que la solució de les actuals dificultats de la ciutadania es resolguin únicament en la xarxa dels serveis socials és propi de polÃtiques socials definides des d’opcions liberals, de les que es limiten a atendre la pobresa, no orientades a la promoció social i la igualtat d’oportunitats, sinó orientades i adreçades a la contenció i el control de la ciutadania en exclusió social. Al costat de l’atenció a la pobresa, hem d’impulsar polÃtiques en tots els à mbits del govern i tots els nivells de l’administració que facin possible solucionar i eliminar la pobresa: ÉS UNA OBLIGACIÓ DELS GOVERNANTS EN UN ESTAT SOCIAL DE DRET.
Ana Maria MartÃnez, candidata del PSC RubÃ.
Comentaris

Rubinenc Depuracepa
Es que la pobreza para entenderla hay que atenderla y para atenderla hay que entenderla. Y esta mujer mientras era la responsable de Servicios Sociales (no olvidemos, los últimos 12 años) la pobreza ni la entendÃa ni la atendÃa, es más, se desentendÃa!!! Jajajajajajajajajajajajajajajajajaj...... Ay, vaya con Ana MarÃa de Calcuta!

Marina
De fet, posa "entenderla" però vaja, tu a lo tuyo…;)

Rubinenca
La frase que obre aquest article és una cita, com totes les pintades que hi ha a Rubà amb aquest format ("CITA...,"). Aquesta és de Vicente Ferrer i a mi també m'agrada molt. Però, si la citem, fem-ho bé. No diu "para atenderla", diu "para entenderla". I la pintada que hi ha a una cantonada de la Plaça Catalunya respecta la versió original (encara que li han col·locat un accent de més a la paraula "sino" que veig que aquà també es manté).

Pedro
Descansa un rato, sientate, que con los años que llevas en el ayuntamiento, algunas cosas las podrias haver solucionado.

Juan
La alcaldesa no la quiso y la quitó y ahora nos viene con cuentos para no dormir ¡anda hombre venga ya!
Gente nueva y sin cuñaos ni amiguitas.

Rubinenc Depuracepa
Ana Maria, hija, deja ya de taladrarnos. Si en12 años no lo has conseguido, que vienes a prometer ahora?