El Suprem dóna la raó a Jordi Peiró, que es planteja presentar una querella criminal contra l'alcaldessa

L'exregidor socialista va denunciar l'Ajuntament per un conflicte laboral

El Tribunal Suprem no ha admès el recurs presentat per l'Ajuntament contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que ja havia donat la raó a la reclamació laboral de l'exregidor socialista Jordi Peiró. Així doncs, es desestima el recurs del Consistori, que haurà de pagar les despeses produïdes per la presentació d'aquest recurs (uns 600 euros), i es tanca la possibilitat a que l'Ajuntament efectuiï cap recurs a cap altra instància judicial.

Recordem que Jordi Peiró va començar a treballar a l'Ajuntament l'any 1996, concretament als serveis administratius de la Policia Local. L'any 2000, després del pacte de govern entre el PSC i ICV, Peiró va assumir el càrrec de director de Serveis a les Persones, una responsabilitat que va abandonar quan es va trencar l'acord entre els dos partits. Aleshores, Peiró va retornar al seu lloc de feina a la Policia Local. L'any 2002, Peiró va assumir el càrrec de regidor del PSC, i Peiró va acollir-se a l'excedència forçosa, que va mantenir fins al 2010, quan va dimitir com a regidor, aleshores ja del govern. Després d'abandonar el seu càrrec polític, Peiró va demanar la seva reincorporació com a treballador de l'Ajuntament. El consistori no el va fer tornar a la policia, sinó que el va situar com a personal d'administració a l'Escola d'Art EDRA, on continua a hores d'ara. A més de canviar d'àrea, Peiró va veure rebaixades les seves condicions laborals.

Jordi Peiró va portar el cas als Jutjats de Terrassa l'any 2002. En aquell moment, la justícia va donar la raó al Consistori. Aleshores, Jordi Peiró va recórrer la sentència al Tribunal Superior de Justícia, que va sentenciar a favor del treballador a principis d'aquest any (veure notícia). Va ser llavors quan l'Ajuntament va recórrer la sentència al Tribunal Suprem (veure notícia), una petició que ara ha estat desestimada.

L'auto del Tribunal Suprem diu que no existeix una contradicció entre la sentència impugnada i altres resolucions judicials aportades per l'Ajuntament. En aquest sentit, manifesta que 'no existeixen pronunciaments diferents sobre el mateix objecte'. A més, el document judicial invoca l'article 15.6 de l'Estatut dels Treballadors que estableix que 'els treballadors amb contractes temporals i de duració determinada tindran els mateixos drets que els treballadors com a contractes de duració indefinida'. El Tribunal Suprem també diu, tal com ja ho va fer el TSJC, que l’article 37 del Conveni Col·lectiu de l’Ajuntament de Rubí contradiu els preceptes legals de l’article 15.6 i 46 de l’Estatut dels Treballadors. Per això, Jordi Peiró ja avança que demanarà formalment a la representació sindical i patronal de l’Ajuntament que modifiquin aquest article 'que no respecta els drets dels treballadors i que contradiu una norma de rang superior'.

Jordi Peiró explica que actualment queda pendent l’execució de la sentència, i espera que aquesta qüestió 'no representi un altre entrebanc; entrebanc que vingui propiciat per les mateixes motivacions que han fet que l’Ajuntament no respectés inicialment el meus drets laborals i que posteriorment hagin portat a un treballador municipal fins al Tribunal Suprem, un fet sense precedents'. A més, creu que darrera de tot aquest cas hi ha una clara 'revenja política per part de l’alcaldessa, Carme García, cap a la meva persona' i afirma que una trentena de treballadors municipals també van ser víctimes de casos similars pel fet d'haver col·laborat amb Peiró quan desenvolupava responsabilitats polítiques. L'exregidor diu que, 'per por a represàlies molts no van donar un pas endavant per defensar-se legalment d’aquestes agressions'. Per això, Peiró diu que aquesta sentència 'també va per ells, pel patiment, pel menysteniment i per l’arraconament professional que han patit i continuen patint'.

Finalment, Peiró avança que els seus advocats estan estudiant la possibilitat d'interposició d'una querella criminal contra l'alcaldessa, Carme García, per si la seva conducta en tot aquest afer pogués haver estat constitutiva d'un delicte de prevaricació.

RUBITV.CAT / Foto: Arxiu