Bon any ètic 2015

Miquel Pedrosa

Cada inici de nou any ens omplim de nous propòsits, o ja no tan nous, però que ens tornem a replantejar per que continuen tenint sentit. Qui no ha dit en un moment o altre 'l’any vinent deixaré de fumar', o 'l’1 de Gener començo la dieta', o aniré a visitar més als meus familiars, etc..

Hi ha que depenen només de la nostra força de voluntat i d'altres que hem de comptar amb la col·laboració d'alguna o moltes altres persones. Diuen els experts que és aconsellable fixar-nos un objectiu definit i el més concret possible per tenir més èxit en allò que ens hem proposat. També aconsellen que és recomanable dividir el nostre propòsit en petites sub metes.

Un dels meus principals propòsits per l'any 2015 és millorar l'ètica de la nostra societat més propera. És, pot ser, un objectiu molt pretensiós i per aquest motiu necessito el suport de totes aquelles persones que creguin que poden col·laborar amb mi a fer-ho realitat. Si faig tot el possible per ser més ètic segur que alguna cosa es notarà, però si són moltes les persones que ho intenten segur que moltes altres ho agrairan i fins i tot aquelles que no creguin en aquest propòsit en sortiran beneficiades.

L'ètica arrossega connotacions injustes associades a les religions i a la moralitat. Cal diferenciar entre moral i ètica. Moral és el sistema de valors d'una part concreta de la societat i, per tant, hi ha tantes morals com cultures: moral catòlica, protestant, islàmica, budista, etc. Parlem d'ètica quan són valors universals, transculturals: el valor de la vida, la forma de resoldre els conflictes, la equitat, la justícia, la protecció dels més vulnerables, la integritat, la dignitat humana, la imparcialitat, etc.

Sense ètica podem tenir grans tècnics, excel·lents executius, carismàtics polítics, però sense cap escrúpol per aconseguir els seus objectius a qualsevol preu. Si no hi ha un veritable canvi en l'educació i en les cultures organitzatives continuarem convisquem-ne amb la lamentable situació d’escàndols de corrupció. Ens dirigim cap a una societat sense projecte, en la qual ens anem convertint en espectadors passius, hàbils crítics però porucs de prendre riscos. En la nostra societat actual, on preval una certa distància respecte d'allò que és públic, i on el lema és 'cadascú a la seva', estem abocats a la mediocritat, generant un greu impacte en el progrés social.

Llegia en un article de l'eminent filòsof i catedràtic d'ètica Francesc Torralba, que 'la revolució ètica comença per un mateix', és assumir cadascú el seu grau de responsabilitat en la desfeta col·lectiva. El silenci de la gent és còmplice i culpable i per tant cal comprometre's. Com deia Martín Luter King 's'ha de canviar la cultura de la queixa, l'estar tot el dia criticant però sense voler mullar-se, a passar-nos al compromís per canviar les coses'. Hem tocat fons i ara toca donar protagonisme als valors i virtuts que ens ajudin a transformar la desafecció i la indignació en una societat més justa i millor. Sense ètica només hi ha lluites d'interessos i preval l’egoisme per assolir el benefici particular sense tenir en compte els perjudicis per la ciutadania en general.

La crisi social i de valors haurà de suposar una revisió dels fonaments ètics, una recuperació de la solidaritat, la bondat, la sociabilitat, la lucidesa crítica, la honradesa, el respecte i totes les virtuts que sumin els valors de la interdependència humana per damunt de l'individualisme. Deia el filòsof José A. Marina que 'bon ciutadà és el qui s’esforça a realitzar el seu projecte privat de felicitat col·laborant al mateix temps en la felicitat pública.' És el poeta de l’acció. Bon ciutadà és el qui sap conviure bé, el qui ajuda a crear una societat que augmenti el benestar de cada individu, ampliï les seves possibilitats vitals i defensi la seva dignitat. Aquell que és conscient que la seva llibertat depèn de la vinculació als altres, que els seus drets sorgeixen d’un sistema de relacions i reciprocitats, què no pot deslligar-se sense convertir-se en un paràsit.

La ciutadania exigeix un canvi profund, un model basat en la confiança, perquè només és digne de confiança el qui compleix la paraula, el qui és competent en la seva activitat, el  qui actua amb transparència i veracitat. Com deia Albert Einsten: 'Si cerques resultats diferents no facis sempre el mateix i no podem resoldre problemes pensant de la mateixa forma en que els hem creat'.

Si m'ho permeteu i em deixen, en propers articles d'opinió parlarem de que entenc per ètica, els valors, les virtuts,  la bondat, la transparència, la corrupció institucionalitzada i tot allò que vostès amb la seva col·laboració vulguin proposar-me per assolir el meu propòsit de compromís ètic.

Que tingueu bon any  i que es compleixin els vostres millors propòsits!!

Miquel Pedrosa