
Primer els de casa. Primer els rubinencs!
Mònica Querol (PP)
El 24 de maig d'aquest any hi ha eleccions municipals. Però abans de parlar de programes, de què vols i què vull, de què podem i volem fer junts, penso que és important que sàpigues qui sóc.
Sóc la Mònica Querol. Tinc 43 anys. Estic casada i tinc un fill de 8 anys, en Mir.
M'agradaria passar més temps del que passo amb la meva família, però com a moltes altres persones, el dia no em dona per més.
Professionalment, a banda de la política, que és una passió, alterno l'altra meva professió vocacional, l'ensenyament, amb la pràctica de l'advocacia, menys vocacional, però que aporta coneixements imprescindibles per a la gestió pública. És per aquest afany d'aprendre i ampliar la meva caixa d'eines, que després d'acabar la carrera d'Història, i ja treballant, mai he deixat d'estudiar, primer els cursos de Doctorat, després el Màster en Gestió i Administració Pública, més tard la Llicenciatura de Dret i, entremig, el Màster en Història Comparada.
Com la meva passió és la política municipal, i ja ho era des que tinc ús de raó, quan tenia 14 anys, vaig començar a col·laborar amb la gent del partit a Rubí. No podia militar per edat, però ningú no em podia prohibir ajudar. Més tard, als 27 anys, per primera vegada, era regidora a l'Ajuntament de Rubí, que ha estat i segueix sent una gran escola, doncs no passa cap dia sense que n'aprengui quelcom més. I sí, podria dir que en política porto 'tota una vida'. Una vida d'il·lusions, d'esperança, de dedicació, de valors, de treball, de rectitud, de creences, d'honestedat i de constància que ha generat dos pilars fonamentals per a governar una gran ciutat: bagatge sense motxilla i experiència sense haver governat.
Tot i això, no m'agrada vendre motos i no et faré creure que sóc 'super woman' i que després de passar-me el dia d'aquí a allà, d'una reunió de veïns a un ple o una reunió de treball o de passar hores davant l'ordinador o gestionant un conflicte o llegint munts de papers, quan arribo a casa em poso a escriure a les xarxes socials. De veritat, sóc treballadora i eixerida, però ni sóc incombustible ni ho pretenc. I quan arribo a casa després d'un llarg i gratificant, o no tant gratificant, dia de treball, tinc ganes de veure la meva família, si encara sóc a temps, i passar els últims minuts del dia amb ells. I quan puc, compartir una estona amb els meus amics. Per carregar piles per l'endemà.
La plaça Sant Jaume o a la Ciutadella o a la Carrera de San Jerónimo em queden força lluny. El que més m'importa i em preocupa és casa meva, i casa meva està aquí. Aquí és on viu la meva família, on són els meus amics, on està la gent que m'estimo, on son els rubinencs i les rubinenques. I ser rubinenc o rubinenca és viure i sentir en primera persona Rubí. Preocupar-te de què els passa als teus veïns i veïnes, de què volen, què senten, què els manca, què somien... I escoltar-los i treballar per fer realitat els seus somnis és el meu somni. I aconseguir que tots plegats puguem dir amb orgull que som RUBINENCS i RUBINENQUES, aquí i allà, a Rubí i a Sant Cugat, a la plaça Sant Jaume, a la Ciutadella o a la Carrera de San Jerónimo. Tan se val. Primer els de casa. Primer els Rubinencs!
Mònica Querol, candidata del PP.
Comentaris

Jesus
Mònica, el 2015 és teu. Tots han estat al govern i ja em vist el fracàs... un poble que ningú diu que hi viu. Ànims!!!

poirot
por lo menos tiene curriculum...a ver el resto,que lo publiquen también no?

sonia
Curiós el sectarisme partidista, això de 'no ver la viga en ojo ajeno'. 2 exemples de posts anteriors:
"Joan: Què trist fer campanya amb tanta demagògia barata sectària que no aconsegueix més que crispar, sense atendre a la realitat. Querol, de mal a pitjor."
Si es canvia "Querol" pels de CIU/ERC... es el mateix.
"Vigilant: El que m'es admiro de la nissaga Querol és la seva capacitat innata de sobreviure vivint de la vida pública. Primer l'un, ara l'altra... La qüestió és garantir-se la supervivència a costa de cobrar salari públic per fer veure que fas política. Algun mèrit ha de tenir."
Si es canvia "Querol" per algú del PSC/CIU/ICV... idem.

Núria
Mai tindrà el meu vot el PP.Em fa riure: sensata? Preparada?propera?Si mires el PP de Rubí hi ha algú que mereixi la pena? Cap. A Catalunya? tampoc,buff .I a Espanya?...Argggssss.

Por a pxc
Res a veure el títol amb l'article. Coses interessans? No m'interessa la vida personal de la Querol. Propostes? Cap ni una. No ens enganyom més senyors de PP. NO ENS INTERESSEN!

Vigilant
El que m'es admiro de la nissaga Querol és la seva capacitat innata de sobreviure vivint de la vida pública. Primer l'un, ara l'altra... La qüestió és garantir-se la supervivència a costa de cobrar salari públic per fer veure que fas política. Algun mèrit ha de tenir.

Joan
Què trist fer campanya amb tanta demagògia barata sectària que no aconsegueix més que crispar, sense atendre a la realitat. Querol, de mal a pitjor.

Jenifer
Clar que sí! Vamos, la Casa Gran de Rubí ha de ser teva. Ets la única que defensa Rubí per sobre de tot.

Miquelet de can vallhonrat
Tot s'ha de dir ... pero aquest es dels pocs partits que al ple aporten mocions que afecten a la ciutat i no fora dambilts locals com ICV que porta mocions hippie flauticas cantidubis.. son mocions reals que aquest grup i pocs altres les porten .. la llastima es que aneu contra els meus idearis catalans i per això no es votaré.

María
Així si! Tens el meu vot, Mònica!!