La cultura de l'esforç

Josep Maria Enguix (PxC)

Sóc en Josep Maria Enguix, tinc 40 anys, estic casat i tinc 2 fills. Sóc militant de Plataforma per Catalunya des de l'any 2005 i no he militat a cap altre partit. Tinc la meva feina i la política local, per a mi és una passió. Tinc poca estona lliure al llarg del dia perquè amb la feina, la família i el partit em queda ben poca estona per fer res més, però és el que m'agrada i l'esforç crec que val la pena.

D'això mateix us vull parlar, de l'esforç. Com en el meu cas, tot en aquesta vida és un continu sacrifici, és part de la nostra cultura, tots hem après aquesta lliçó a la vida. Els nostres pares ho van fer i ara ens toca a nosaltres, i ho hem de fer perquè d'aquesta manera sabrem valorar el que tenim i el que costa mantenir-ho.

Tots hem estudiat, hem lluitat per trobar una feina, hem estalviat per aconseguir una llar, hem tingut un o dos fills, hem triat una escola i ens ha tocat una altra, ens hem quedat a l'atur i hem demanat ajut als pares, hem tingut dificultats per arribar a final de mes... En definitiva, tots estem fent un gran esforç per tirar-ho endavant i a això, jo li dic, la cultura de l'esforç. I això és el que estem ensenyant als nostres fills perquè valorin el que tenen. Amb això, el que us vull exposar és que si a la gent de fora els hi donem tot regalat i no els hi demanem res a canvi, no sabran valorar mai el que tenen: facilitats d'empadronament, targeta sanitària, vivenda, places reservades a les escoles, beques menjador, ajuts en rebuts d'aigua, llum, aliments gratuïts etc.

I ara em direu... Això són ajuts socials destinats a les famílies més desfavorides... I estem d'acord, però dóna la casualitat que aquest col·lectiu és el mes beneficiat.

El que vinc a dir és: Què els hi estem ensenyant a aquestes persones que venen de fora? Perquè han de fer esforços quan el sistema els hi dóna tot sense demanar res a canvi? A aquests col·lectius els hi manca la cultura de l'esforç i les properes generacions encara seran pitjors perquè quan continuï venint més gent de fora i ells ja no es puguin beneficiar dels ajuts als nouvinguts, llavors es revoltaran contra el sistema i el culparan, com ja està passant a França.

No demanem que es retallin els ajuts socials, si no és necessari. Simplement necessitem més control en les assignacions, controlem el número d'ajudes que rep una mateixa família i sobretot que tingui preferència la gent de casa.

Josep Maria Enguix, candidat de PxC.