En campanya: L'1x1 dels candidats

Víctor Solvas

Les cartes estan sobre la taula. Després d’una mica més de dues setmanes de campanya oficial i moltes més d’extraoficial, ja queda poc més que recollir les paradetes, repartir el últims globus per veure si rasquem algun vot en temps de descompte i esperar resultats. I, com si d’un partit de futbol es tractés, mentre esperem a que els entrenadors surtin dels vestidors per analitzar el partit, toca valorar el paper de cadascun dels candidats amb la popular fórmula de l’1x1.

Com sempre, els comentaris d’aquest mai prou ben ponderat mitjà queden a disposició per fer la vostra particular valoració dels candidats.

Així doncs, posem una música adient per acompanyar aquest exercici i comencem:

Ana María Martínez (PSC) - Equidistant: Difícil paper el de la candidata del PSC. Després de molts mesos representant el nou PSC, en temps de campanya ha hagut de donar un pas enrere per intentar mantenir els votants fidels al govern sortint. Sense ells les opcions de victòria són nul·les i en les últimes setmanes hem vist com Martínez valorava amb generositat el treball fet pel seu partit durant l’última legislatura. Campanya sense escarafalls, amb la prudència pròpia de qui ha de rebre el tro del poder en herència i no vol perdre gaires suports en el camí.

Mònica Querol  (PP) – Desplaçada: A la candidata popular probablement li hauria agradat explicar més el seu programa, però la reiteració amb el ‘Primer els de casa’ l’ha condemnat a repetir-se amb l’argument del “no és el que sembla”. Tot i aquest error de càlcul, Querol ha imposat la seva experiència política i s’ha fet lloc a cops, pentinant-se a la resta de candidats en el seu acte central de campanya.

Víctor Puig (CiU) – Bob el Manetes: El més jove i probablement el més enèrgic. El convergent s’ha plantat davant del seu projecte electoral com l’urbanista a qui li donen un mapa en blanc. Una fàbrica de creació cultural, una nova estació de ferrocarrils, nous edificis autosostenibles, millora dels espais per fer esport,... Si acaba sent alcalde potser haurà de canviar l’americana per un mono de manobre.

Ramon Capolat (ICV) – Outsider: ICV té un paper difícil en el mapa polític actual, però la seva posició en aquesta campanya ha estat honesta. Potser hauria estat més fàcil reservar una part del seu discurs al debat nacional, o dissoldre's en algun conglomerat d’esquerres, però Iniciativa s’ha mantingut inamovible en les seves propostes de transparència institucional i justícia social. Capolat tampoc ha tingut fàcil agafar el relleu de Marta Ribas com a cap visible del partit. Els seus resultats són una incògnita.
 
Arés Tubau (ERC) – Tiracanyes: La republicana té ganes de tornar al govern, manant o com a soci de govern, i ja ha fet els seus moviments per buscar companyia pel que pugui passar després del 24M. Va començar insinuant-se només als partits sobiranistes (CiU i AUP), però davant la previsible fragmentació de l’Ajuntament ha acabat tirant la canya també a PSC i ICV. Enmig de tant flirteig ha trobat temps per fer el vídeo més exitós de la campanya rubinenca i plantejar aquestes eleccions com la primera volta del 27S.

Jordi Muntan (AUP) – A l’ombra: És el candidat de l’AUP, però ni ell mateix es considera encara alcaldable. Tot depèn del que decideixi l’agrupació. Muntan ha estat el candidat més invisible, perquè l’aposta de l’AUP és pel seu equip, l’únic partit que ha decidit trencar amb el personalisme imperant. Amb aquesta fórmula, l’AUP ha dissenyat una campanya de manual, sense estridències ni picabaralles. Només propostes.

Josep María Enguix (PxC) – Marcat: La seva fotografia encarant-se als que protesten contra la ideologia del seu partit amb una pancarta ofensiva contra la comunitat musulmana ha marcat la campanya d’Enguix. Falta saber si per bé o per mal. Amb un programa similar i molta menys presència pública, PxC va estar a punt d’entrar al ple el 2011. Falta saber si el soroll els farà guanyar o perdre vots.

José Abadías (Ciutadans) – Nàufrag: Abadías se sap en bona situació. En ple debat nacional i amb la crisi dels partits tradicionals en el seu punt àlgid, estar sota el paraigua d’Albert Rivera és garantia de vots. La campanya de Ciutadans ha estat menys agressiva del que caldria esperar d’una formació que aspira a entrar per primer cop a l’Ajuntament, com si Abadías s’hagués estirat a la barca esperant que la marea taronja el porti a bon port.

Iván Moreno (FAVR) – Dani Alves: Com el lateral del Barça, Moreno ha corregut per tot el camp, de vegades fent bones combinacions per arribar al gol i de vegades amb pedregades sense gaire sentit a l’àrea. I com Alves, el candidat de la FAVR supleix les seves deficiències tècniques amb grans dosis d’autoconfiança. Les urnes diran si les seves expectatives són reals.

Antonio García (Veïns per Rubí) – Canari: El partit va arribar tard a la campanya, just per penjar cartells i explicar a corre-cuita el seu projecte per la ciutat. Mala idea si tenim en compte que els partits amb presència a l’Ajuntament porten mesos pensant en aquestes eleccions i els aspirants han fet més soroll que mai.

Víctor Solvas, periodista.