Professionals o intrusos. La trampa dels concursos

Magda Batlles

És una fórmula força estesa convocar concursos. Se’n fan en l’àmbit de la fotografia, de la pintura, de la literatura, de l’arquitectura… i del disseny. Quina n’és la finalitat: aconseguir molta participació, sensibilitzar la població, dinamitzar un sector, buscar l’excel·lència...? La majoria de vegades el que es pretén és aconseguir moltes propostes a canvi de pocs diners i aquí és quan entrarem en la manera de plantejar les bases.

Encarregaríem l’estudi del nostre habitatge a una persona més gran de 16 anys –com a únic requisit de participació– o li exigiríem els corresponents estudis d’arquitectura? Començaríem un pont sense l’informe d’un enginyer? Ens deixaríem intervenir quirúrgicament per qualsevol persona pel sol fet que llegeix molt sobre medicina?

En el segle XXI ja hauríem de saber diferenciar el que és lúdic del que és professional, un concurs d’idees d’un concurs professional.

Està demostrat que la creativitat és una qualitat força estesa entre els éssers humans. De molt petits se’ns estimula amb classes de música, plàstica, dansa…, i sovint hem rebut comentaris com 'el nen dibuixa molt bé'.

Però posar en mans d’un bon dibuixant la identitat corporativa, la comunicació d’una empresa és un risc estratègic per a l’empresa en qüestió i un insult per a totes aquelles persones que fa anys van fer del disseny gràfic la seva professió, per la qual cosa s’han format i han invertit en equips i infraestructures i, especialment, per a tots aquells joves que gràcies al seu esforç, i en part als nostres impostos, estudien un grau universitari orientat al disseny gràfic a les nostres universitats –a Catalunya en són centenars– i que pensen que el dia de demà podran exercir honestament i viure d’aquesta activitat.

Cap empresa ni administració pot contribuir de cap de les maneres a perpetuar, i molt menys a potenciar, l’intrusisme, a augmentar el caos i col·laborar en la indefinició que ja existeix entorn del disseny i de la seva projecció professional. El disseny gràfic és una professió reglada, transcendent per al conjunt de la societat en aspectes socials, culturals, econòmics. És una eina clau de generació de riquesa i, quan es treballa estratègicament i de manera conjunta, és particularment eficaç per a la petita i mitjana empresa. És necessari consolidar-lo com un dels valors de competitivitat i diferenciació.

Comencem, doncs, per no convocar aquests tipus de concursos que degraden tant la nostra disciplina com els que els convoquen. Busquem professionals d’acord amb el que marca la llei que n’hi ha molts i estan ben preparats.

Magda Batlles, dissenyadora gràfica col·legiada 068.