Conseqüències del fracàs d'una moció de censura

Pere Martínez

L'Ajuntament de Rubi està governat per sis regidors socialistes dels vint-i-cinc que composen el consistori. Fins ara, l'activitat política funcionava amb el mètode de la geometria variable. No obstant però, una part de la oposició volia canviar les regles de joc a través d'una moció de censura per assolir una nova majoria.

La experiència en política municipal, en general, ens diu que per que una moció de censura prosperi s'han de donar, com a mínim, un d'aquets tres elements objectius: el primer, que un escàndol de corrupció dins l'equip de govern la justifiqui. El segon, que la majoria d'iniciatives polítiques de l'equip de govern siguin bloquejades per la oposició. I, el tercer, que iniciatives de l'equip de govern siguin contundentment repudiades pels ciutadans, i l'oposició sigui del color que sigui, aglutini una majoria de regidors que la validi.

És evident que en l'intent de moció de censura a l'equip de govern socialista no s'ha complert cap dels tres objectius, ni tampoc qui la impulsat ha assolit la majoria qualificada.

Quants més grups municipals composen un consistori, més necessari es fa el joc de les majories per a governar. El PSC governava amb sis regidors no perquè volia, sinó perquè els grups que podien ser afins li van tancar la porta i, a més, li volien fer el llit. En aquests moments, políticament complexos, els denominats grups a l'esquerra del PSC no saben o no volen fer política de govern. Però pel que es veu, ni tampoc política d'oposició.  

Si en el discurs polític en general el 'perquè' dels fets queda difós voluntàriament pels qui el proclamen, en periodisme el 'perquè' és l'element vertebrador del fet que el clarifica i el justifica. I aquest perquè jo no sóc capaç de trobar-lo en l'àmbit de la política local, a no ser que l'únic objectiu sigui el canvi pel canvi, sense cap valor addicional quantificable. Sí crec, però, que l'ombra de la política general a Catalunya planeja en la configuració de majories municipals, i Rubi no és diferent.  

Els que critiquen com a venut al senyor Sergi Garcia, regidor independent del grup de Convergència, obliden, o bé desconeixen, que és regidor independent per la candidatura de Convergència, partit polític, per cert, que ja no existeix. Bé, existeix, això si, jurídicament el grup municipal de Convergència a l'Ajuntament de Rubi, perquè així està registrat i legalitzat. Però el senyor Garcia és un regidor independent elegit en un grup municipal de dos regidors d'un partit que ja ha desaparegut. L'excessiu sou que percebrà arran del pacte no invalida l'opció política d'aquest en clau local, i menys en el marc de la política general catalana. 

La celebració del dia de la Constitució pel consistori municipal a través d'una moció a iniciativa del PP i els vots de C's, Sergi Garcia i PSC és la conseqüència reactiva del nou escenari polític local.  

Així doncs, qui conegui la direcció local del PSC de Rubí convindrà amb mi que els pactes assolits no són la seva opció preferida. I la celebració del dia de la Constitució és una conseqüència derivada, acceptada per pura necessitat i, sobretot, perquè li han volgut prendre la cadira. No ha tingut altra opció, ja que la reacció natural ha estat d'aferrar-se al poder. Típic i lògic en la praxis política.

Per tant, Rubíu s'ha convertit durant aquest període agitat de la política catalana en el primer ajuntament de Catalunya en celebrar la Constitució Espanyola de 1978, (en un acte oficial -per primera vegada- i molt probablement fins que finalitzi la legislatura), amb cridòria, algarada i cremat, garantits des de l'altre banda de la plaça. Aquets fets es deuen, paradoxalment, als independentistes que la repudien forçant el corriment de les regles de joc al consistori  garantint una nova majoria que té la legislatura quasi be assegurada. L'alcaldessa surt reforçada i els grups municipals de C's i PP donaran l'estabilitat a l'equip de govern actual que es perllongarà fins al final de la legislatura enfortint la seva capacitat d'influir en la política local.

No entenc a què juga Veïns per Rubi, tenint present la base electoral que l'alimenta. Tampoc, el paper contradictori que està jugant Iniciativa per Catalunya Verds. Sobretot quant aquesta, durant la passada campanya electoral, proposava un pacte d'esquerres amb els socialistes.

Per acabar, el pitjor que pot passar és que el fracàs de la moció de censura ens aboqui a la política de la confrontació, que impossibiliti emprendre els reptes de ciutat dels quals tant en parlen tots, i tantes vegades s'aplacen per falta d'acords.  

Pere Martínez, exregidor del PSC a l'Ajuntament de Rubí.