
És de sentit 'COMÚ'
Ivan Hernaez
Un minut després de la convocatòria del referèndum per part del president de Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, totes les mirades anaven focalitzades a l'espai dels Comuns. I més quan, a la mateixa pregunta del referèndum, de forma encertada, s'inclou com a model d'estat, la República.
Ara, l'estadística ens posa al sector del 'comuns' (m'incloc dins d'aquest espai donat que sóc militant d'Esquerra Unida i Alternativa), com a clau per desenllaçar aquest procés. Els 'comuns' demanem una 'garantia legal' per donar suport al referèndum. És cert, que com a societat catalana no podem repetir un 9-N, que finalment va tenir un caràcter de consulta, que es va simplificar amb els vots dels favorables i la no participació del conjunt de la societat catalana.
Passat el temps, podem veure diferències entre la 'consulta' no vinculant (9N) i la pròxima convocatòria 1 d'octubre. Hem tingut eleccions municipals i autonòmiques, on s'ha produït canvis de summa importància per incloure dins del debat del procés constituent que està vivint Catalunya: el creixement de l'independentisme i sobiranisme dins de l'àrea metropolitana de Barcelona, amb ajuntaments que aposten per obrir processos constituents, no és qualsevol cosa. La victòria a les eleccions catalanes del sector independentista amb una majoria parlamentària, la construcció del Pacte Nacional del Dret a Decidir, amb organitzacions polítiques, socials, sindicals, agrupant més d'un 80% de representació de la societat catalana, és més que representant per convocar un referèndum...i la 'garantia'?
Abans d'entrar, respecte al debat del 'garanties', estimaria visualitzar l'altra part del conflicte. Un estat espanyol, que en un context d'una greu crisi econòmica, es reafirma amb un vot de centre-dreta, amb una confirmació que el seu model d'estat implica seguir sent monàrquic i amb una única proposta: continuació amb l'actual model autonòmic. Si mirem, més enllà del parlamentarisme, a la societat espanyola no trobem una mobilització de masses que estigui per poder tenir la suficient força per obrir un procés constituent, que abasti el qüestionament de l'actual model d'estat espanyol de forma oberta i transversal. En canvi, a Catalunya Sí.
Als meus companys/es dels comuns, i no cal dir, que són realment referents en les lluites socials i sindicals, els hi diria que la 'Garantia' ja la tenim. Que la Comissió de Venècia ens reconegui, és important, clar que sí, tot reconeixement internacional que vingui, benvingut sigui! Però la major garantia que pot tenir un referèndum és la del mateix poble català. Així sempre m'heu educat!! Que el poble és sobirà, que la llibertat individual i com a poble és de justícia social, que el dret d'autodeterminació dels pobles és ser marxista, que la lluita nacional també és social. La garantia 'legal' de qualsevol Dret a reivindicar sempre ha estat la mobilització... i jo dic, quan donem suport a una vaga general o una gran manifestació hi ha 'garanties'? Sí, la força de la unitat, no la de l'estat.
Ara és hora de la valentia, de no desil·lusionar-nos, ara toca decidir què volem ser-hi, ara és hora de deixar els equilibris. La 'garantia legal' ja la tenim, som tots i totes nosaltres i la nostra representació parlamentària com òrgan sobirà. La llei mai ha d'estar per damunt de la voluntat del poble. Ara és hora, de les aliances entre independentistes i sobiranistes, lliures a ple dret per decidir i sempre amb la perspectiva de fer ruptura amb el règim del 78, aplicant l''obediència legal catalana', que és tan simple com donar la veu a la majoria del poble català que vol ser consultat democràticament.
Digueu-me si no seria un bon homenatge a la memòria històrica, donar suport a un referèndum que l'objectiu és proclamar una República i que faci justícia i reparació social a la memòria històrica, que avui en dia segueix impugnada.
Si obrim aquest procés constituent a Catalunya, ajudarem als nostres companys i companyes de l'Estat espanyol a obrir el seu propi procés.
Referèndum i República Catalana!
Ivan Hernaez
Comentaris

“sentido personal” I
Tú, Sentido común. Lo de “común” discutible e inconsistente. “Común”. Cada vez está más alejado de lo que en el fondo significaba cuando la vida era más sencilla. Sin tanta información sesgada u opiniones adoptadas. Cuando no existían elementos que distorsionaran la discusión o el debate. Cuando la gente actuaba y opinaba por legitimidad o por lógica. Ahí si tenía “sentido” lo del “Sentido común”. Hoy cabría decir que el sentido común ya no responde a ese alto privilegio de veneración popular que rozaba lo dogmático.

Mi sentido común III
Por último, tampoco estoy de acuerdo en tu afirmación que España se confirmó en las últimas elecciones con un voto de centro-derecha. Te recuerdo la oportunidad que tuvieron los partidos de la izquierda en formar un gobierno de centro-izquierda, pero claro, ese centro sobraba para Podemos y no quisieron formar gobierno, por lo que no creo que tu afirmación sea cierta. ¿Qué tiene de malo en negociar con gente de otra ideología diferente a la tuya? Así nos va...

Mi sentido común II
Tampoco entiendo porqué os empeñáis tanto en hablar de régimen del 78, que si la Constitución se votó en un contesto todavía franquista, que si tal que si cual...he hablado con mi padre de este tema, pues el vivió activamente la transición española desde su ideología comunista y activamente como sindicalista y siente pena al escuchar estas afirmaciones después de todo lo que se consiguió, de toda la lucha que se llevó a cabo por parte de la clase trabajadora, para que al final lo resumáis todo en "Régimen del 78".

Mi sentido común
Iván, pienso igual que tú, que el pueblo es soberano, pero no comparto contigo que la soberanía de Catalunya sólo dependa de los catalanes, pues para mi el pueblo es España, por lo que la soberanía de España, en la que incluyo a Catalunya, es de todos los españoles. Yo comparto que votemos todos los españoles a este cambio en la Constitución para que se permita el referéndum. No entiendo por qué un español no catalán no puede decidir sobre su territorio.
Puedes sentirte sólo catalán, o catalán y español o lo que quieras, pero la realidad es que todos somos españoles y por ello todos debemos decidir sobre el futuro de nuestro país.

Llàtzer Cañizar
L' Agrupació de Rubí d'Esquerra Unida i Alternativa ja fà molt de temps que varem acordar declarar-nos independentistes i republicants.
L'Ivan fà molt bé de recordar-nos-ho i d'argumentar-ho políticament.
Salut i República catalana!

Anonim
Pels que us pregunteu perque EUiA a Rubí no va amb ICV, maduresa política.

Rosa
Molt bon article que comparteixo totalment

uri
Molt bé Ivan!!! Que el nostre futur, i el dels nostres fills, l'encarem amb alegria i confiança i no amb pors i coaccions.

1-0ct
Felicitats per l'article, molt valent Ivan.