Porteu-hi la canalla!

Ignasi Mir

Dissabte es va casar una gran amiga de Rubí. És activa i extrovertida i la quantitat de convidats n'eren una bona prova. Molta família però també moltes excompanyes de feina, d'institut, d'universitat o màster, de l'escola, o de quan jugava a bàsquet.

Però si féssiu un cop d'ull als currículums vitals dels convidats de la núvia, potser us emportaríeu una sorpresa. L'esplai, l'Eixam. Vint anys després, una activitat aparentment poc important de només un parell d'hores a la setmana era el nexe de la majoria de nosaltres.

Podria semblar una qüestió d'atzar, però els esplais o els caus no només són els dissabtes a la tarda. Ara tot just  fa 25 anys, vuit dels exesplaieros del casament estàvem convivint a Nàpols en un llarg intercanvi que recordem amb moltíssima nostàlgia. No era el primer cop que compartíem  dies i nits lluny de la protecció  familiar però aquest cop era més lluny, més dies i érem cent per cent adolescència.

Vivències com aquestes o les colònies i campaments d'estiu expliquen perquè l'activitat extrascolar que ocupava menys hores era la que va marcar més les nostres amistats. Tothom necessita compartir i quan no tens la família físicament a prop, te'n busques una altra. Si un bon amic és un tresor, què dir d'una bona segona família.

En el cas que sigueu mares o pares, potser us  paga la pena portar els fills al cau o a l'esplai. Els vincles afectius o la natura no sóc els únics motius. En Carles Capdevila hi portava els fills i valorava que aportaven un punt d'aventura dins d'una societat massa sobreprotectora o que els monitors eren un bon referent de voluntariat o d'esforç.

Som afortunats. Passada l'època en què estaven en risc d'extinció, a Rubí fa anys que gaudeixen de bona salut. Apropeu-vos-hi amb els vostres fills un dia. I si pot ser, feu-ho a l'Eixam.

Ignasi Mir, enginyer de camins i enginyer industrial.