
Elogi als regidors
Ignasi Mir
Tinc una bona amiga que abans d'entrar a la política tenia una bona feina i es podia permetre el luxe de viatjar cada estiu bastant lluny: Amèrica del Sud, Àfrica, Sud-est asiàtic. Des de fa uns anys, però, des que va deixar la feina per la política, que no va més enllà de la Vella Europa. Sempre hi penso quan sento algú que diu que tots els que estan a la política és per enriquir-se, una moda que s'està extenent per sopars familiars, converses de bar o de perruqueria. Conec més casos: un que ha preferit l'aventura privada laboral a un bon càrrec públic o un altre que va no va voler repetir de regidor perquè el sou no compensava ni de bon tros totes les hores que hi dedicava. D'acord que també n'hi deu haver algun de cràpula, però no sóc pas jo qui generalitzo.
En trobem un bon exemple al ple municipal del juny, on es va decidir congelar el sou dels regidors, eliminar càrrecs de confiança i rebaixar el sou de l'alcaldessa. És un gest molt positiu que s'ha de reconèixer a tots els regidors i, en especial, al partit de govern. És, alhora, un gest molt necessari, i no només per reduir despeses sinó, sobretot, per crear una estructura més coherent amb els objectius de l'Ajuntament durant els pròxims anys. Si hi ha menys diners per gestionar, aquests s'hauran de dedicar a gestionar el que hi ha ara i no a nous projectes, tasca més tècnica que no pas política.
En qualsevol cas, no es pot tractar d'un brindis al sol. És obvi que aquesta decisió s'ha de mantenir, com a mínim, mentre duri la crisi i independentment de factors partidistes, personals o d'hipotètics pactes entre partits. Seria un greu error no fer-ho així.
I és que la crítica està esbiaixada. El problema no són els polítics sinó el sistema de partits i crec que les campanyes ho reflecteixen prou bé. En 'petit comité' ningú no defensa el model actual però, a la pràctica, la gran majoria de partits acaben amb un missatge polític més aviat poc treballat, repetitiu i mega-publicitari a l'estil multinacional del menjar ràpid: lemes com 'La teva alcaldessa' o 'El canvi', etc., que, fins i tot, empitjoren quan van acompanyats de regals com avellanes, encenedors o cucs de seda. Cap empresa privada fa res mínimament semblant per poca rendibilitat, per què els partits sí? M'atreveixo a proposar una solució ben senzilla que ja funciona en algun municipi nòrdic: una limitació en pressupost i en espais per a la propaganda. Em jugo el coll que la participació no baixaria i que, en canvi, la ciutadania, la hisenda pública i el medi ambient ho agrairien.
Ignasi Mir, enginyer i membre de la junta del CRAC.
Comentaris

Va home va...
D'acord Marta, un sou com a portaveu és de 32000 euros l'any lliures d'impostos (recorda, que és una indemnització, que també té collons.... no veig per què us hem d'indemnitzar....) . Com que no teniu paga doble, us paguen en 12 pagues, que jo sàpiga, a mi em surt que 32000 euros l'any entre 12 mesos són 2666 euros al mes NETS. I això de que treballes 12 hores al dia, vaja... és que no s'ho creu ni el pare noel tia, de què vas? Crec que és bastnt assegurable que un periodista dorm molt menys i pitjor que un polític, sobretot si fa bé la seva feina.
Ho podeu comprovar a la web de l'ajuntament:
http://www.rubi.cat/perfil/rubi/recursos/recursos/09acta_210611_extra_i_urgent_mallol1ok_pere__3_.pdf

marta ribas
i trobo trist haver d'estar donant aquestes explicacions un dia si i l'altre també i fer declaració de béns i d'interessos públicament, i que encara hagi de seguir sentint, un dia si l'altre també, que tots/es estem en política per fer-nos rics. Però ho seguiré fent, un dia si i l'altre també, perquè jo em vaig ficar en política per canviar les coses, també la imatge que té la gent que la política no serveix per res. Quan eliminem aquest estigma, començarem a canviar el món, perquè això cal fer-ho TAMBÉ a través de la política. Als únics que beneficia el desprestigi de la política és als poderosos (mercats, bancs, especuladors...) que amb la política debilitada tenen més camp per córrer...

marta ribas
jo estic quedant-me, cada mes, com a portaveu, poc més de 1.300 euros. No em queixo. però amb això pago hipoteca, impostos, cotxe, menjar, llum... com qualsevol mortal, vaja. Però treballo de 9 a 21h de dilluns a dissabte i mitja jornada el diumenge, per posar-hi un horari, vaja. Perquè sovint arribo a casa a quarts d'onze de la nit, o el diumenge al vespre estic davant l'ordinador escrivint documents. Si no em creus a mi, pregunta-li a qualsevol que em conegui. T'asseguro que cobrava molt més com a periodista (amb responsabilitats i disponibilitat) que era la meva feina anterior, i que tenia almenys 2 dies de festa a la setmana i els festius que treballava els cobrava tenia festius i vacances.

Va home va
D'acord, Marta, digues quantes hores hi dediques i quan cobres. Em jugo les pilotes a que el teu salari mitjà per hora està molt per damunt del de qualsevol assalariat d'aquest país. Que son, 15 hores setmanals? Com a molt, com a moltíssim. No em foteu riure va....., que d'ainformació en tinc més que bastanta....

Marta Ribas
Isidre: no he escombrat cap a casa. El Natxo fa una proposta. Jo li dic que m'agrada i que me la faig meva.
"Va home va...", no en tens ni idea de què fem els regidors/es. Que el concepte de cobrament sigui assistència a plens no vol dir que aquesta sigui la nostra única feina. Et convido a seguir als que informem de part de la nostra tasca diària a través de blocs, twitters o facebooks (que ja en som uns quants) i te n'adonaràs que hi dediquem moltes hores.
Isidre: el que cansa de debò són els discursos destructius desinformats com el de "va home va..."

Va home va...
Collonades Ignasi, els regidors tenen uns sous desorbitats per les hores que hi dediquen, un regisdor ras rep una mica més de 1000 euros al mes i només està obligat a anar a un ple al mes, i n0hi ha que cobren sense anar-hi..., sí, són mileuristes, però la hora la cobren a 300 euros.... i poden compaginar la feina amb una altra de privada. A més tenen temps suficient (treballar un dia al mes et diexa molts dies lliures) per viatjar on vulguin.
El sistema de partits és un problema, però els poítics en son un de més gran, ja que, el sistema de partits, qui l'ha escollit? Ells, el poder legislatiu, i si cal es protegeixen de forma corporativista per aconseguir seguir tenint el xiringuito ben muntat.

Jordi Margarit
Coincideixo plenament Ignasi. Tant en la valoració de la feina del polític, com en la proposta. A Rubí també trobem exemples de baix pressupost en campanya i èxit en resultats. Ara Internet dóna joc a baix preu. Si a més, el sistema permeabilitzés les llistes i els processos s'obrissin abastament, l'interès i i la percepció millorarien.

Ivan Hernaez
Gràcies per l'article.

Isidre
Senyoreta Ribas, tu sempre escombrant cap a casa, no te'n adones que canses molt?

Jordi
molt encertat,ignasi.només una pregunta...segur que tots fan el mateix?...ho dic per no generalitzar.