
La llegenda del divendres 13
Marina Dolset
Explica un conte 'popular' que un divendres, dia 13 del mes, un consell de porquets de 'pata negra' es va reunir per tal de decidir què podien fer perquè el seu país anés una mica millor. Com que cap dels porquets tenia gaires coneixements, es van deixar 'aconsellar' per altres animals amb més experiència, sobretot àguiles imperials, voltors i altres aus carronyaires.
Segons explicaven els porquets, l'estat passava per una mala època com a conseqüència de la seva ciutadania: es posaven malalts per gust, exigien aprendre, no els agradava treballar, eren molt exigents, els agradava escollir el seu futur en excés i, fins i tot, necessitaven un sostre digne per viure! El porquets explicaven que tot allò era insostenible i que el poble havia viscut per sobre de les seves possibilitats. Fins i tot, pensaven que en altres temps això no passava i es vivia millor!
Un divendres 13, després de molts altres divendres negres, el consell de porquets va decidir que el poble vivia massa bé (i això ja feia massa temps que durava!). Així doncs, plens de nostàlgia del temps passat, van recuperar un munt d'idees dels seus avis (ja se sap que tot allò 'retro', acaba tornant):
En primer lloc, van redactar una nova llei perquè tots els ciutadans i ciutadanes haguessin de competir entre ells, barallant-se els uns amb els altres, per qui tenia pitjors condicions de treball, enlloc de barallar-se amb els porquets directament.
En segon lloc, van reduir la representativitat dels ciutadans a les seves ciutats, segons explicaven els porquets, si hi havia menys gent era més fàcil decidir les coses, i si a més a més, els que quedaven tenien el mateix pensament, encara seria molt més fàcil.
En tercer lloc, van crear una llei de mútues privades per tal d'assegurar que, quan la ciutadania es fes vella, pogués cobrar la pensió que ja s'havia estat pagant durant tota una vida de treball. 'Que se jodan!', cridava el consell de porquets referint-se a la ciutadania.
Des de llavors, la ciutadania coneix el divendres 13 com el dia de la mala sort, la mala llet i el malestar. La mala sort de no estar unida i permetre que els porquets, que són una minoria, facin amb tothom el que volen; la mala llet que gasten els porquets rancorosos que sempre recorren a mesures de antaño i el malestar que ens quedarà com no comencem a lluitar per la nostra dignitat com a persones i com a poble.
I conte contat, aquest conte no ha acabat!
Marina Dolset, educadora social i presidenta del CRAC.
Comentaris

Canals
Lupo, crec que estàs molt equivocat

Lupo
Esta chica parece que a veces viva en una nube. Ni todo es tan como lo pinta ella, ni todo es como se lo pintan a ella en su partido radical

Richard
Toda la razón del mundo

DCarla
Esta chica dice las cosas como son de una manera muy fina. Yo a veces me tengo que morder la boca para no dejar de ser fina porque vaya tela... Espero que el PP haga dimitir a la Fabra