
La independència és per a tots
Dani Pernas
Fa dies que dono voltes a la idea de com m'imagino el nou país el dia que tinguem la independència, i de com ha estat el nostre tarannà històricament. En aquest cas, no entraré en disquisicions de tema econòmic, polític, ni tan sols identitari, o com a mínim, no ho faré directament.
En aquest nou país, m'imagino una Catalunya neta. Ja que ens correspondrà ser els fundadors d'un nou país, fem-lo verge de corrupció, amb un llei electoral avançada, amb un repartiment just de la riquesa, vetllant per temes socials, etc... és a dir, la independència també ha de servir per fer uns canvis que són materialment impossibles de dur a terme dins un estat antiquat, carregós, on hi ha unes minories que ho controlen tot i que cada vegada són més riques i aclaparen més poder, d'aquí el seu immobilisme, l'anomenat stablishment, i uns partits polítics majoritaris que els donen cobertura per retroalimentar-se amb el poder que els dóna aquest anomenat stablishment.
Quan penso en aquest nou país, també penso en el tema lingüístic, i és que crec que, actualment, tenim un sistema lloat internacionalment, on hi conviuen dues llengües amb una tercera que de cara a la projecció internacional està guanyant, i encara ha de guanyar, més protagonisme. És a dir, hi ha d'haver una llengua oficial, el català, i dues de cooficials, el castellà i l'anglès. No seré jo qui digui que el castellà s'ha de perseguir. De fet, encara és hora que ho hagi de sentir dir a algú que no sigui una opinió interessada que vingui de Madrid.
Dins l'imaginari català, sempre hi ha estat present la llengua espanyola, i a més, personalment, crec que és una riquesa per a nosaltres i que, en el futur país, aquesta ha de conviure amb el català. No només per raons històriques, sinó que hi ha molts catalans castellanoparlants que creuen en la independència i en els beneficis que els aportaria, sense haver de renunciar a la seva llengua materna, el castellà.
Tant és així, que aquests castellanoparlants que estan a favor de la independència són fills d'immigrants, una altra de les grans riqueses del nostre país. Catalunya, històricament, ha esdevingut, pel seu enclavament geogràfic i pel tarannà integrador de la seva gent, terra d'acollida, terra de mestissatge, terra d'intercanvi cultural entre civilitzacions i pobles.
La població de Catalunya, demogràficament parlant, té dos grans components migratoris: el corrent migratori dels francesos dels segles XVI i XVII i el corrent migratori espanyol dels segles XIX i XX. Catalunya, durant els segles XVI i XVII, va rebre una immigració francesa d'una envergadura equivalent, en termes relatius, al que ha estat l'emigració dels altres llocs d'Espanya al segle XX. Per tant, qui no és descendent dels andalusos, aragonesos, murcians del segle XX, és descendent dels francesos dels segles XVI al XVII. I és mèrit de Catalunya haver sabut construir i mantenir una societat cohesionada amb uns elements migratoris tan importants.
És per tot això que Catalunya haurà de continuar sent terra de pas i d'intercanvi i, precisament, els immigrants també han de poder decidir el seu futur. Dins de la campanya de negació de l'estat espanyol, i del PP més concretament, m'imagino que, curiosament, ara tindran cura i es preocuparan per la immigració, i els voldran persuadir per tal que votin NO, o que no votin, però que triïn una opció per quedar-se a la terra mare que tant cuida d'ells, a Espanya. Oblidant intencionadament que a les anteriors eleccions, a Badalona o a Rubí mateix, van manllevar l'eslògan d'un partit feixista i racista com PxC 'primer els de casa', sense caure que molts d'ells, o tots fins i tot, són fills d'antics immigrants que quan van arribar, ningú els va dir aquesta frase.
La meva reflexió cap a ells, que és la que jo em faria, és la següent:
Què vull per mi, però què vull pels meus fills i néts? Vull viure a una terra on històricament he estat acollit o vull quedar-me a un país que posa reixes amb punxes a les fronteres de Ceuta i Melilla, on el partit que governa em diu primer els de casa, i que menysprea la diversitat persistentment?
Dani Pernas, membre de la Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana.
Comentaris

Rubinense.
Desde este espacio le pido a la Generalidad que una vez que cataluña sea independiente, que los rubinenses TAMBIÉN QUEREMOS SER UN ESTADO TOTALMENTE INDEPENDIENTE. MANDA HUEVOS.

Para BERNAT
Bernat, fes-te la teva republica bananera al perejil

Bernat
Una de les molte raons que tenim per voler fugir d'aquest estat que ens ofega, humilia i s'ens pixa a la nostra boca, és, l'intransigència. Dels polítics i de molts ciutadans, com queda refelxat en alguns dels comentàris.
Dani Pernas, jo també vull un país com el que anomènes, però sobretot, ben lluny d'Espanya.

Nano
Escribo por segunda vez, ya que no se publicó mi comentario anterior...Señor Dani Pernas, solo diré que es usted un demagogo. Y tal y como dice Antonio tengo ganas de que se aplique el artículo 155 y ver desfilar al Ejército y a la Guardia Civil, bajando la Diagonal, más de un declarado independentista oportunista seguro que saldrá a recibirlos al grito de Viva EspaÑa. Basta ya de tanta tontería, están creando el odio entre españoles y quieren la segregación de una Región tan española como lo es Castilla. Si yo estuviera en su lugar se me caería la cara de vergüenza. Viva CataluÑa española!

Albert
I jo afegiria que... la NO independència també serà per a tots.
Per als que la volem i per als que no la volen.
Els 'atacs' de tots tipus seguiran i aniran a més... i no hi haurà distincions entre els que avui teballem per la independència i pels que treballen pel no.
I després ens/es queixaran...

Para Dani Pernas
Osea, que una persona de Andalucía o Ciudad Real es extranjera? el colmo! jajajajajajaja mira que estáis mal de la cabeza

per a Dani Pernas
una persona ke ve d'andalusia ja la consideres immigrant estan en un mateix pais, Espanya?
llavors una persona que viu a Lleida i va treballar a Barcelona tb es immigrant? O un de Tarragona al Emporda?
D'altra banda, llavors els teus fills els portaras a un public amb immigrants?

Dani Pernas
Sr. Juan. Els meus veïns són magrebins, una de les millors amigues de la meva filla és panamenya, i en els grups Xerrem de la CAL, que vaig fundar a Rubí i continúo dirigint, s'ensenya a parlsr català per integrar immigrants de tot arreu. Actualment, hi han xerraires de Ghana, Marroc, Guinea, Bolivia, Andalusia, Ciudad Real, Soria... venen, compartim experiències mentre aprenen a parlar català com a eina integradora i gaudim. El convidaria a venir quan vulgui, tothom és benvingut.

Juan
dani pernas les teves ultimes linies sobre la immigracio crec que estan fetes desde la DEMAGOGIA
per cert tu vols viure en un barri amb magrebbins, suramerikans etc?
els teus nens els portes a un cole amb magrebins, suramecians etc?

Albert
Antonio, jo també "de una vez por todas" desitjo que intervingui el teu estimat exèrcit "de una vez por todas", es una molt bona manera de "contrarestar" un procés democràtic, pacífic i en el que totes les edats, cultures tenen cabuda. Així que estiguet al cas, perquè quan "de una vez por todas" entri el teu exèrcit, (aquell que es capaç de conquerir tot una illa com Perejil, en un sol dia....) jo personalment aniré a agrair-li la seva intervenció en aquest procés democràtic.