El perquè de la Rierada

Ignasi Mir

Avui es compleixen 50 anys de la Rierada i la ciutat està recordant el que és l’episodi més dramàtic i que ha causat més impacte en la nostra ciutat al llarg de tota la història. Com a bona part dels successos tràgics, les preguntes que tothom es feia i que encara ens repetim són semblants. Per què aquí, per què en aquell moment, com va poder passar… Els diferents arguments que s’han anat escoltant al llarg d’aquests 50 anys ens poden donar pistes sobre el què va passar:

L’excepcionalitat de la pluja: Sovint s’ha dit que va ploure com mai de ja que van caure 200 l/m2 en menys d’una hora. És veritat que la precipitació va ser extraordinària però ni molt menys irrepetible. És més, durant aquests 50 anys s’ha arribat a pluges semblants i, amb tota probabilitat, hi ha hagut pluges superiors durant els últims 200 anys.

El riu torna al seu curs original: És sabut que la llera de la Riera està desviada ja que anteriorment passava ben pròxima a l’actual carrer Terrassa, just per sobre del barri que va arrossegar. És un argument important, però ni molt menys definitiu, ja que hi ha multitud de rius desviats que no han patit cap desastre semblant.

La manca de memòria històrica: El cas de Rubí és curiós, ja que les construccions de l’Escardívol no es van fer a les afores sinó en ple centre de la ciutat. És a dir, en el seu moment la ciutat s’havia ampliat cap a zones més llunyanes del centre (Plana de Can Bertran o Plana del Castell) en comptes de fer-ho a la gran plana de l’Escardívol. Ã’bviament  es va fer així perquè els rubinencs de finals del segle XIX i principis del XX eren conscients de què abans el riu passava per allà o que quan aquest creixia ho inundava. En algun moment la memòria històrica de la ciutat no va recordar suficientment aquests fets i es va permetre la construcció del barri.

Un urbanisme descontrolat: Quan la memòria històrica falla, sempre queda control urbanístic normatitzat i en aquest cas, òbviament, no va funcionar.

La torrencialitat de la riera: Els darrers estudis de l’UPC venen a argumentar que, per a grans pluges, la riera es pot classificar dins de les avingudes torrencials. Amb igualtat de condicions, aquests tipus d’episodis són més violents que les avingudes ordinàries (no torrencials) degut a la incorporació de gran quantitat de sòlids i matèria en suspensió que provoca major calats d’aigua, majors velocitats i major agressivitat de l’impacte amb les edificacions que es van trobar.

El tap provocat pel pont del Carrer Cadmo: Una de les poques incògnites que queden sobre la Rierada és si el tap sobre el carrer Cadmo va provocar una efecte presa. Si realment va ser així, es tracta d’un argument de pes que respondria molts dubtes, tant històrics com tècnics, ja que vindria associat a un augment bestial de la velocitat de l’aigua i l’arrossegament de les resta de pont cap a les cases de l’Escardívol.

En conclusió, i com acostuma a passar a les tragèdies succeïdes a partir de desastres naturals, les causes van ser vàries, algunes d’elles de naturalesa humana i, per tant, evitables. Les desgràcies mai venen soles.

Ignasi Mir, enginyer i membre de la junta del CRAC.